UNA ÚNICA UNIVERSITAT

La situació administrativa de la nostra baronia després del repoblament era la de dos pobles que conformaven una única universitat (o ajuntament, en la terminologia actual). En el capítol XXVI de la Carta Pobla de 1611 s’estableix expressament que:

       Tots los vehins dels dits llochs del Ràfol i Llíber han de fer una universitat y cos, com si tots vixquessen y habitassen dins lo present lloch del Ràfol, venint los del dit lloch de Llíber per als concells y juntes que s’offeriran al dit y present lloch del Ràfol.

La circumstància que els dos pobles hagueren de compartir l’administració local va obligar a un repartiment de càrrecs que devia ajustar-se al següent esquema: d’una banda, al Ràfol hi hauria un justícia, un lloctinent del justícia, un mostassaf i un jurat en cap i, d’altra, a Llíber es nomenaria un jurat i un justícia propis; el Ràfol disposaria d’un Consell Particular mentre que Llíber només participaria en el Consell General.

L’expressat repartiment del govern de la universitat va provocar més d’un conflicte entre els dos llocs, que varen acabar solucionant-se a través d’una concòrdia signada per les dues poblacions el dia 17 de maig de 1632. Aquest document modificava algunes de les disposicions de la Carta Pobla de 1611. L’escriptura que conté l’acord consta de 16 capítols i va ser redactada pel notari Pau Pereda en valencià, tret del preàmbul i el colofó on es fa servir el llatí. S'hi introdueix una important modificació en la distribució de càrrecs: l’establiment d’un justícia i lloctinent del justícia únics per a tot la universitat i un torn rotatiu d’aquests  càrrecs municipals; quan el justícia siga d’un poble, el seu lloctinent serà de l’altre i l’any vinent se seguirà exactament l’ordre invers. Els canvis també varen afectar a l’elecció dels jurats, i sobre aquesta matèria el Capítol II de la Concòrdia de 1632 recull la següent disposició:

      Item, és estat pactat, determinat, avengut i concordat que dels 3 jurats que cascún any se elegixen, los dos de Xaló y lo hu de Llíber, lo any que lo justícia sia de Llíber sia lo jurat en cap de Xaló y lo any que lo justícia sia de Xaló lo jurat en cap sia de Llíber y asó s’observarà perpètuament.

Quasi tots els aspectes d’aquesta concòrdia van en la línia d’assegurar que no falte mai en les institucions de la comuna universitat la representació proporcional del lloc de Llíber per tal de garantir un equilibri de poders entre les dues poblacions de la Baronia.

LES PROFESSIONS I ELS OFICIS DELS XALONERS DEL SEGLE XVII

Tot i que el Xaló del segle XVII era un lloc, la seua estructura administrativa i la gran diversitat d’oficis i professions que s’hi exercien li conferien l’aparença d’una petita vila.

Caldria distingir, d’una banda, entre aquelles professions que tenien caràcter administratiu, de gestió institucional o que suposaven que aquells que les practicaven sabien llegir i escriure i, d’altra, en un segon grup els oficis manuals, on quedarien inclosos els llauradors, els ramaders i els artesans.

Entre les primeres, convé fer menció dels notaris, els mestres d’escola, els metges o cirurgians, els procuradors, els batlles o els rectors de la parròquia que, tot i que constituïen un grupuscle dins del conjunt de les dedicacions laborals dels xaloners del segle XVII, cadascú d’ells tenia una gran capacitat d’influència social en qüestions relatives a la seua professió.

Almodiner	Sebastià Quecles
Batlles	Pere Martí
Cirurgians i doctors en medicina	Domingo Robles, Tomàs Pelló i Joan Vidal (doctor)
Escrivà	Bernat Alberola
Estudiant de notari	Tomàs Ximeno
Mestre d’escola	Joan Pont
Notaris	Joan Antoni Torres, Miquel Martí, Jaume Ferrer
Rectors	Andreu Torrella, Laodicio de Pedro Granulles, Vicent Vargues, Pere Feliu, Juan Solaz i Josep Paradís, entre d'altres.

Pel que fa als oficis manuals, la dedicació de la major part dels veïns de Xaló al segle XVII era l’agricultura. El conreu de la terra constituïa, sens dubte, la principal font de riquesa de la nostra Vall. La dura vida dels llauradors estava marcada per les faenes agrícoles que tenien des de la sembra a la collita un tempo successiu que havia de ser observat rigorosament. Segons el Capítol XII de la Carta Pobla de 1611, el llauradors estaven obligats a procurar y cultivar cascú totes les terres quels seran establides, de tal manera que si per temps de quatre anys contínuos ara o en lo sdevenidor aquells o algú de aquells o dels dits sos successors dexaran de procurar dites terres stablides o alguna part de aquelles per poca que sia la que dexaran de procurar, en tal cas passat dit termini de quatre anys contínuos en continent y sens precehir íntima protestatió, interpellatió ni declaratió alguna les cases y totes les terres posseïdes per la tal persona o persones cayguen en comís [o siga, que se’ls desposseïsca de les seues terres].

El Capbreu de 1635 no conté referències directes a l’ofici de ramader, però l’existència d’uns quants corrals a les partides, una carnisseria al Pla de la Séquia amb la triple funció d’escorxador, bovalar i expenedoria de carn i, finalment, el pagament de la sisa de la carn o impost que gravava el consum d’aquest producte ens confirma que en aquella època es realitzava algun tipus d’activitat pecuària que apareix descrita en el Capítol XI de la Carta Pobla de 1611:

       (…) les bèsties y ganados, grosos y menuts, dels vehins dels dits llochs puguen pasturar en los tèrmens del Cau, Marnes y Masarof, no de altra manera que los ganados no puguen dormir en los dits tèrmens, sinò que hajen de tornar cada nit a dormir al poble y al corral de ahon exiran y ab tal axí mateix y no de altra manera que qualsevol dany ques farà en dits tèrmens respectivament se haja de pagar per lo amo de les bèsties y ganado [és a dir, el ramader] que faran dit dany.   

En referència a la resta d’oficis manuals, el següent quadre fa palés l’ample ventall de dedicacions que es donen dins aquest grup:

Barber	Domingo Robles
Canterers	Antoni i Nofre Calafat
Corder	Lluís Boscà
Ferrer	Pere Gilabert, Domingo Marí
Fusters	Joan Pont, Pere Femenia
Manyà	Rafel Omar
Obrers de vila	Antoni Ferrer, Tomàs Reig, Francesc Desprades, Francisco Arnuero i Joan Prades
Rajoler	Una àpoca el menciona, però no diu el seu nom
Sabater	Rafel Llobera
Sastre	Miquel Quecles
Sepulturer	Joan Bardica
Teixidor de lli	Joan Jaume
Teuler	Bernat Rúvio

UN BROT DE PALLOLA

A través de les dades que ens subministra l’Arxiu Parroquial de Xaló, és possible conéixer l’abast d’un brot de pallola que es va perllongar des de les acaballes de l’hivern del 1882 fins al començament de la primavera del 1883; amb elles s'ha pogut elaborar una relació dels infants que no van poder superar l’embat de l’epidèmia:

Nom i cognoms	Data del decés	Edat
Magdalena Sirerol i Avellà	18 de febrer	5 mesos
Vicent Pallarés i Durà	Ídem	1 any
Josep-Llorenç Monserrat i Reus	2 de març	17 mesos
Antoni Ordines i Puig	11 de març	19 dies
Josepa Morató i Cervera	Ídem	11 mesos
Rosa Monserrat i Vives	13 de març	3 anys
IN MEMORIAM

Com es pot comprovar de la lectura del quadre, l’epidèmia es va encarnissar amb xiquets de molt poca edat; en el cas de l’Antoni Ordines i Puig, que vivia a la partida de Bèrnia amb els seus pares, ni tan sols va poder arribar a fer el mes de vida. De tota manera, s’ha de tenir present que aquest brot de pallola no es va manifestar amb la virulència d’altres anteriors que podrien ser qualificats d’absolutament devastadors; així, el de 1860-61 que va segar l’existència de 45 infants o el de 1867 que va causar 32 morts.