La connexió
entre Xaló i Llíber havia quedat assegurada des de feia segles per mitjà d'una
via paral·lela al curs del riu. Es tracta del camí que hui coneixem amb la
denominació de “camí del Molinet de Llíber”. Les referències a aquest element
de la xarxa viària són constants en la documentació històrica. L'interés per la
millora de les comunicacions també va afectar al camí que unia Xaló amb Llíber.
I és ara quan es planteja la possibilitat de desviar-lo més al sud, és a dir,
cap a les terres del Pla. Però aquest projecte no és ben acollit per
l'Ajuntament de Llíber. Transcorre el 1916. Un dels punts de l'ordre del dia de
la sessió del primer d’octubre d'aquell any va referit específicament a aquesta
qüestió. És un tema que preocupa a Gabriel Giner i Montaner, l'alcalde
d'aleshores. El batle és partidari del nou traçat, i els regidors presents en
la sessió li donen el seu suport incondicional. I el defensaven per les raons
que s’esmentaran a continuació.
La primera
de totes es basa en el fet que el consideren més curt que no l’altre. També, té
l’avantatge que només travessa terres de secà. Així mateix, facilita la
comunicació a tots els veïns que són propietaris de bancals al Pla de Llíber.
L’acta en qüestió ho explica d’aquesta manera:
(...) abre una nueva de
comunicación y beneficia a los contribuyentes que poseen tierras en las
partidas que atraviesa y en el Llano de Llíber, que casi todos los bancales son
propiedad de los vecinos de este término y han de contribuir a satisfacer el
importe del anticipo que adelanta el Estado.
A més a més, l’alcalde Giner
adverteix sobre les conseqüències negatives que comportaria el manteniment del
traçat per la vora del riu: l’expropiació de terres d’horta –que tenen un preu
superior a les de secà–, la supressió de una séquia que el Sindicat de Regants
de Xaló ha acabat de reparar i la forma estranya que adoptarien algunes
parcel·les. Sobre aquest tema, en l’acta es va fer constar el següent: (...) y, al pasar el barranco, corta los
bancales dejándoles triángulos obtusos.
Finalment, el traçat que se seguirà
és el plantejat per l’Ajuntament de Xaló. El 1919 aquesta via ja hauria estat marcada
sobre el terreny, o almenys això és el que deixa entendre una acta de les
sessions del Plenari de la Corporació xalonera redactada aquell mateix any:
Seguidamente, manifestó el S(eñ)or Presidente (l’alcalde Pau Ferrer Font) que, a consecuencia de la construcción del
camino vecinal de ésta (la vila de Xaló)
a Llíber, había resultado fuera de la alineación del camino una pequeña parcela
de terreno que ningún beneficio reportaba al municipio en tal sentido y de la
cual se había hecho cesión o venta al colindante D. Angelino Escales Reus por
la cantidad de sesenta pesetas.
L’acta que
documenta la sessió que el Plenari de l’Ajuntament de Xaló del 17 de desembre
de 1922, presidida per l’alcalde Josep Monjo Ferrà, ens informa que el camí de
Xaló a Llíber és un tram del de Xaló a Gata i, també, explica la causa que
impedeix acabar aquesta obra:
(...) examinadas las disposiciones vigentes y el
pliego de condiciones de la contrata (de) fecha dicinueve de noviembre de mil
novecientos catorce, otorgado por los alcaldes de Gata, Llíber y Jalón,
debidamente autorizados por sus respectivos ayuntamientos, y don Ramón Giménez
Portolés, que se obligó a construir el citado camino en el plazo máximo de un
año a contar desde el quince de diciembre del expresado año 1914, cuyo Sr.
Giménez ha dejado incumplido el contrato abandonando las obras de dicho camino
hace dos o tres años sin tener la atención de contestar o presentar excusa
alguna a los muchos requerimientos amistosos que se le han dirigido (...)
Aquest
incompliment contractual és el que obliga a l’Ajuntament de Xaló a rescindir el
contracte signat amb el senyor Giménez i a declarar-lo personalment responsable
de tots aquells danys i perjudicis que la seua conducta haguera pogut causar al
municipi de Xaló. Així mateix, se li retira l’autorització que se li havia
concedit per al cobrament de diners procedents de la subvenció concedida per la
Diputació. Finalment, es decideix encarregar la direcció de les obres a Josep
Monjo Noguera, veí de Xaló, a qui se li permet tractar directament amb la Jefatura de Obras Públicas de la
província per tal d’aconseguir una mejor
realización de las obras, sin paralizar los trabajos hasta que dicho camino
esté en condiciones de ser recibido por la Superioridad. Tot i que l’acta
no es refereix als municipis de Gata i Llíber, cal pensar que els seus respectius
ajuntaments prendrien els mateixos acords que el de Xaló.
