Ferran
Monserrat i Cervera, fill de Simó i Josepa, feia de barber –una professió
apresa del seu pare– al Xaló del 1886. Aquest veí de la nostra vila va
presentar eixe mateix any una demanda en què sol·licitava la celebració d’un
juí contra Batiste i Maurí i Noguera,
fuster de professió. El Monserrat fundava la seua petició en la següent causa:
Que Bautista Maurí Noguera, carpintero,
de este vecindario, me es en deber la suma de treinta y ocho pesetas, resto de
once años de iguala en los servicios de Cirujía menor y barbería, dos años de
este último oficio que serví a su hijo Juan Bautista y un año a otro hijo Miguel,
los cuales estaban bajo patria potestad y vivían en su compañía. Y, no pudiendo
conseguir el cobro por la vía amistosa, solicito a V. se sirva citarle a juicio
verbal, señalando al efecto día y hora. Jalón, a 26 de marzo de 1886 (Arxiu Municipal de Xaló, Secció de Judicis).
Una ràpida consulta a l’Arxiu Parroquial de
Xaló ens dóna la informació que precisem per a fixar tant l’edat del
demandant com la del demandat i els seus
fills en el moment en què es va iniciar aquesta reclamació judicial:
Ferran
Monserrat i Cervera
|
59 anys
|
Batiste
Maurí i Noguera
|
52 anys
|
Joan
Batiste Maurí i Mengual
|
30 anys
|
Miquel
Maurí i Mengual
|
26 anys
|
El Jutjat va admetre a tràmit la papereta
presentada pel barber i, a més, en la citació es van fer constar els següents
extrems:
Se señala para la comparecencia del
juicio verbal que se solicita el día de mañana y hora tres de su tarde en la Sala Capitular ,
audiencia de este Juzgado, a donde acudirán las partes con los medios de prueba
de que intenten valerse, apercibidos de que de no verificarlo se celebrará el
juicio en rebeldía y les parará el perjuicio a que haya lugar. Lo manda y firma
el Señor José Noguera Marqués, Juez Municipal, en Jalón, a treinta de
Marzo de mil ochocientos ochenta y seis.
D’aquesta providència judicial, el secretari
Vicent Noguera i Mengual en va treure una còpia perquè li fóra notificada al
demandat; però, com que no es trobava al seu domicili en el moment d’anar a fer
el lliurament, la va rebre la seua filla Maria:
Acto continuo, notifiqué, leí íntegra y di copia literal de la
providencia anterior a María Maurí Mengual, hija del demandado Bautista Maurí
Noguera, soltera, de diez y siete años de edad, por no encontrar a éste en su
casa, a quien le entregué la copia de la demanda y cédula de citación,
haciéndole el encargo de que, tan luego regrese su padre, le haga entrega de
dichos documentos, bajo apercibimiento de lo que haya lugar.
El 5 d’abril de 1886 va continuar la
celebració d’aquesta causa amb la proposició
de la prova testifical. El demandant va sol·licitar que s’expedira un exhort al
jutge municipal de Dénia, a fi que rebera els testimonis de Blai Domingo
Cruanyes i de Vicent Berenguer Ferrer, tots dos veïns d’aquella ciutat i
domiciliats respectivament al carrer del Pont del Raval i al del Cop:
(…) cuya
declaración se hará extensiva a que manifiesten si, durante el tiempo que tanto
uno como otro estuvieron de dependientes del demandante, afeitaron como
parroquianos a los hijos del demandado, llamados Juan Bautista y Miguel Maurí
Mengual, sin que éstos pagaran en el acto cantidad alguna.
Per la seua banda, el demandat va proposar
que es prenguera declaració al veí de Xaló, Pere Signes i Maurí, practicant i
barber d’ofici, que quan fou interpel·lat es va expressar d’aquesta manera:
Que hace diez
años que reside en esta población y está al frente de su tienda, durante cuyo
tiempo ha afeitado como igualados a Juan Bautista y Miguel Maurí Mengual, hijos
del demandado, cobrando las igualas correspondientes.
També, a
petició del Maurí, el jutge Noguera va requerir la presència d’un altre
testimoni: Macià Mengual i Fullana, oficial de barberia i també veí de Xaló,
que va fer la següent declaració:
Que, desde
que Don Pedro Signes Maurí reside en esta población, se halla a su servicio
como oficial de barbero y durante todo este tiempo ha visto afeitar a su
maestro y, cuando no, el declarante lo ha verificado a los dos hijos del
demandado, Juan Bautista y Miguel Maurí Mengual, a escepción de sobre dos años
que este último ha estado ausente.
Ni les declaracions dels dos veïns de
Dénia ni la sentència d’aquest plet, les hem pogudes localitzar en l’Arxiu
Municipal de Xaló i, per tant, no sabem a quina de les dues parts fou favorable
el veredicte del jutge. En qualsevol cas, aquest expedient resulta prou
interessant perquè ens serveix per a constatar el fet que l’any 1886 a Xaló hi havia,
almenys, dues barberies: una la de Ferran Monserrat i Cervera i l’altra la de
Pere Signes i Maurí, on treballava d’oficial Macià Mengual i Fullana.
Però, a més, el referit document fa a
al·lusió a la iguala, que consisteix en el pagament d’una quantitat de diners
fixa, generalment amb caràcter anual, a un determinat professional (metge,
apotecari, menescal o, com en la situació descrita, un barber) a fi de rebre
l’atenció especialitzada d’aquell durant tot el període de temps convingut
entre els contractants (l’igualador i l’igualat). Finalment, cal destacar també
que la majoria dels barbers de l’època practicaven la denominada ‘cirurgia
menor’ (les cures bàsiques d’infermeria, sagnats, extraccions dentàries, etc.).
Finalment, i a títol de curiositat,
esmentarem que un fill de Ferran Monserrat i Cervera, dit Vicent Monserrat i
Sanxis, de 28 anys d’edat, exercia la professió del seu pare a la població de
Mustafà (Mustapha, en francès) al
departament d’Alger l’any 1891. En aquesta mateixa localitat va morir Ferran
Montserrat i Cervera als 64 anys el 12 de febrer del 1888. No sabem en quin
moment el Ferran deguera abandonar Xaló per a traslladar-se al nord d’Àfrica,
però per una qüestió de dates podria haver-se produït entre el segon semestre
del 1886 o al llarg del 1887.
Josep Mas Martí i Jaume Noguera Mengual
Josep Mas Martí i Jaume Noguera Mengual