divendres, 27 de març del 2015

LES BARBERIES DE XALÓ (1886)


Ferran Monserrat i Cervera, fill de Simó i Josepa, feia de barber –una professió apresa del seu pare al Xaló del 1886. Aquest veí de la nostra vila va presentar eixe mateix any una demanda en què sol·licitava la celebració d’un juí contra Batiste  i Maurí i Noguera, fuster de professió. El Monserrat fundava la seua petició en la següent causa:

       Que Bautista Maurí Noguera, carpintero, de este vecindario, me es en deber la suma de treinta y ocho pesetas, resto de once años de iguala en los servicios de Cirujía menor y barbería, dos años de este último oficio que serví a su hijo Juan Bautista y un año a otro hijo Miguel, los cuales estaban bajo patria potestad y vivían en su compañía. Y, no pudiendo conseguir el cobro por la vía amistosa, solicito a V. se sirva citarle a juicio verbal, señalando al efecto día y hora. Jalón, a 26 de marzo de 1886 (Arxiu Municipal de Xaló, Secció de Judicis).

    Una ràpida consulta a l’Arxiu Parroquial de Xaló ens dóna la informació que precisem per a fixar tant l’edat del demandant com la del demandat i els seus fills en el moment en què es va iniciar aquesta reclamació judicial:

Ferran Monserrat i Cervera
59 anys
Batiste Maurí i Noguera
52 anys
Joan Batiste Maurí i Mengual
30 anys
Miquel Maurí i Mengual 
26 anys
 
    El Jutjat va admetre a tràmit la papereta presentada pel barber i, a més, en la citació es van fer constar els següents extrems:

       Se señala para la comparecencia del juicio verbal que se solicita el día de mañana y hora tres de su tarde en la Sala Capitular, audiencia de este Juzgado, a donde acudirán las partes con los medios de prueba de que intenten valerse, apercibidos de que de no verificarlo se celebrará el juicio en rebeldía y les parará el perjuicio a que haya lugar. Lo manda y firma el Señor José Noguera Marqués, Juez Municipal, en Jalón, a treinta de Marzo  de mil ochocientos ochenta y seis.


   D’aquesta providència judicial, el secretari Vicent Noguera i Mengual en va treure una còpia perquè li fóra notificada al demandat; però, com que no es trobava al seu domicili en el moment d’anar a fer el lliurament, la va rebre la seua filla Maria:

       Acto continuo, notifiqué, leí íntegra y di copia literal de la providencia anterior a María Maurí Mengual, hija del demandado Bautista Maurí Noguera, soltera, de diez y siete años de edad, por no encontrar a éste en su casa, a quien le entregué la copia de la demanda y cédula de citación, haciéndole el encargo de que, tan luego regrese su padre, le haga entrega de dichos documentos, bajo apercibimiento de lo que haya lugar. 

    El 5 d’abril de 1886 va continuar la celebració d’aquesta causa  amb la proposició de la prova testifical. El demandant va sol·licitar que s’expedira un exhort al jutge municipal de Dénia, a fi que rebera els testimonis de Blai Domingo Cruanyes i de Vicent Berenguer Ferrer, tots dos veïns d’aquella ciutat i domiciliats respectivament al carrer del Pont del Raval i al del Cop:

(…) cuya declaración se hará extensiva a que manifiesten si, durante el tiempo que tanto uno como otro estuvieron de dependientes del demandante, afeitaron como parroquianos a los hijos del demandado, llamados Juan Bautista y Miguel Maurí Mengual, sin que éstos pagaran en el acto cantidad alguna.

    Per la seua banda, el demandat va proposar que es prenguera declaració al veí de Xaló, Pere Signes i Maurí, practicant i barber d’ofici, que quan fou interpel·lat es va expressar d’aquesta manera:

   Que hace diez años que reside en esta población y está al frente de su tienda, durante cuyo tiempo ha afeitado como igualados a Juan Bautista y Miguel Maurí Mengual, hijos del demandado, cobrando las igualas correspondientes.

    També, a petició del Maurí, el jutge Noguera va requerir la presència d’un altre testimoni: Macià Mengual i Fullana, oficial de barberia i també veí de Xaló, que va fer la següent declaració:

   Que, desde que Don Pedro Signes Maurí reside en esta población, se halla a su servicio como oficial de barbero y durante todo este tiempo ha visto afeitar a su maestro y, cuando no, el declarante lo ha verificado a los dos hijos del demandado, Juan Bautista y Miguel Maurí Mengual, a escepción de sobre dos años que este último ha estado ausente.

     Ni les declaracions dels dos veïns de Dénia ni la sentència d’aquest plet, les hem pogudes localitzar en l’Arxiu Municipal de Xaló i, per tant, no sabem a quina de les dues parts fou favorable el veredicte del jutge. En qualsevol cas, aquest expedient resulta prou interessant perquè ens serveix per a constatar el fet que l’any 1886 a Xaló hi havia, almenys, dues barberies: una la de Ferran Monserrat i Cervera i l’altra la de Pere Signes i Maurí, on treballava d’oficial Macià Mengual i Fullana.

    Però, a més, el referit document fa a al·lusió a la iguala, que consisteix en el pagament d’una quantitat de diners fixa, generalment amb caràcter anual, a un determinat professional (metge, apotecari, menescal o, com en la situació descrita, un barber) a fi de rebre l’atenció especialitzada d’aquell durant tot el període de temps convingut entre els contractants (l’igualador i l’igualat). Finalment, cal destacar també que la majoria dels barbers de l’època practicaven la denominada ‘cirurgia menor’ (les cures bàsiques d’infermeria, sagnats, extraccions dentàries, etc.).

    Finalment, i a títol de curiositat, esmentarem que un fill de Ferran Monserrat i Cervera, dit Vicent Monserrat i Sanxis, de 28 anys d’edat, exercia la professió del seu pare a la població de Mustafà (Mustapha, en francès) al departament d’Alger l’any 1891. En aquesta mateixa localitat va morir Ferran Montserrat i Cervera als 64 anys el 12 de febrer del 1888. No sabem en quin moment el Ferran deguera abandonar Xaló per a traslladar-se al nord d’Àfrica, però per una qüestió de dates podria haver-se produït entre el segon semestre del 1886 o al llarg del 1887.

Josep Mas Martí i Jaume Noguera Mengual