dimarts, 19 de maig del 2015

ELS BANS DE 1850



Els denominats Bans de 1850 són un intent per part de l’autoritat local de regular determinats aspectes de la convivència social, i varen ser aprovats per l’Ajuntament de Xaló en la sessió ordinària del dia 11 d’aquell any, celebrada sota la presidència de l’alcalde Pere Ferrà.

El contingut d’aquest text legal s’estructura en un total de dotze preceptes normatius, el compliment dels quals es pretén garantir a través de l’aplicació de multes en cas d’infracció, que oscil·len entre huit i vint reales de vellón:

1) Que ninguna persona se entretenga ni se ocupe en ninguna Clase de juego desde las doce horas de la mañana hasta las tres de la tarde, que acostumbra todo agricultor y artesano (a)  descansar de sus tareas, y en las demás horas tampoco lo verificarán sin  previa licencia de los dueños de Casas y edificios bajo la multa de veinte reales de vellón.


2) Que ninguna persona suba a las rejas, ventanas ni tejados sin licencia de sus dueños bajo multa de ocho reales de vellón.


3) Que ningún muchacho de ambos sexos vaya vagando por las calles ni aun a pretexto de paseo durante las horas de Escuela, y en ellas y después de, salgan de la población de la edad de catorze por abajo sin hir acompañados de sus Padres o Tutores bajo la multa de ocho reales de vellón.

4) Que no se beba, juegue ni entretenga en ninguna Casa que se venda vino o aguardiente la multa de veinte reales de vellón por persona, incluso del dueño de la Casa.

5) Que ninguna persona tome los baños desde el Molino situado en la Tarafa hasta el término de Llíber, bajo la multa de ocho reales de vellón.

6) Que ninguna persona transite por campos, Caminos ni Sendas sin tener derecho para usar de dicha Servidumbre o licencia por escrito de quien se halle autorizado para consederla, bajo multa de veinte reales de vellón.

7) Que ninguna persona pasente sus ganados en terrenos de propiedad particular sin licencia por escrito del dueño de ellos con el Visto bueno de la autoridad local bajo la multa que previene el Código Penal.

8) Que ninguna persona menor de veinte y cinco años pasente ninguna Clase de ganado como mayoral, bajo la multa de veinte reales de vellón y otra igual al dueño del ganado.

9) Toda persona que coja una piedra con intención de arrojarla a otro incurrirá en la multa de cuatro reales de vellón y ocho si la arrojara con más los perjuicios y penas que impone el Código penal.

10) Se autoriza a toda persona para que pueda matar a presencia de sus dueños a todo perro que arremeta o muerda, y a todo el que se encuentre de noche por las Calles.

11) Que toda persona que lleve sus caballerías sin bosal incurra en la multa de cuatro reales de vellón por cabeza.

12) Que en razón a la mucha escasez y grande sequía que se espirimenta ninguna persona saque más agua del Río que la que necesite para su consumo bajo la pena marcada en el Código penal.


Aquesta nomativa va ser aprovada pel Plenari de l’Ajuntament de Xaló en la sessió ordinària del dia 11 de juny de l’any 1850 sota la presidència de l’alcalde Pere Ferrà:


         En vista de todo siendo dichos bandos de la aprovación del Señor Presidente, mandó éste (que) se saquen tres copias de ellos, una para el Alguacil del Juzgado para que los publiquen en los parajes públicos y otra (a) cada uno de los guardas municipales del Campo.

divendres, 1 de maig del 2015

LES HORTES DE XALÓ (1839-1848)


La classificació de la zona regadiu segons el Padró de la Riquesa de 1839 és la següent:

  • Hortes de la Tarafa
  • Hortes del Molí Nou o Hortes Noves[1]
  • Hortes de l’Assut
  • Hortes de l’Ermita[2]
  • Hort del Rector
  • Hortes de l’Almàssera
  • Hortes de l’Algoleja[3]
  • Hortes d’Avall (> de riu avall)
  • Pla de les Hortes[4]

Tots aquests paratges, els tenim identificats a hores d’ara amb una única excepció: l’Algoleja; però el Padró de la Riquesa (1839-1848) conté un seguit de fites inalterables que ens podem permetre fixar la correcta ubicació d’aquest indret. A més a més, hem de tenir en compte que l’Algoleja ha d’estar situada a la vora d’un meandre del riu Xaló.
  
Propietaris de la zona d’hortes de l’Algoleja
Fites
Mateu Signes
Riu, Sebastià Giner i Joan Monserrat
Sebastià Giner
Riu, Doménec Monjo[5] i Mateu Signes
Jeroni Mengual
Bassa, riu i Josep Font
Jaume Ordines
Josep Monserrat i Josep Rosselló
Jaume Ripoll i Tàrrega
Riu, séquia i Josep Marí
Batiste Reig de Josep
Riu, séquia i Monjo
Antoni Monjo de Doménec
Sebastià Giner i altre





[1] És una denominació coincident la de les “Hortes Noves” i les “Hortes del Molí Nou”? Absolutament. Així es dedueix de la declaració de l’ítem de Francesc Cantó, on ens fa constar: Huerta Nueva, Molino Nuevo: Lindes: Vª. De Domº. Garcés y Bautª Mas
[2] Doménec Gadea tenia l’any 1839 una horta dita de l’Ermita, i les seues fites eren les següents: riu i Josep Servet.
[3] Aquest topònim deriva de l’àrab al-walaja. Significa meandre d’un riu i, per extensió, s’aplica al terreny que hi ha al voltant d’aquest.  
[4] Segons el Padró de la Riquesa (1839-1848), Josep Fullana de Dómenec tenia una propietat al Pla de les Hortes.
[5] Doménec Monjo és el pare d’Antoni.


Autor: Jaume Noguera Mengual