dijous, 18 de juny del 2015

CALENDARI GASTRONÒMIC DE XALÓ


CALENDARI GASTRONÒMIC DE XALÓ
La matança del porc o ‘porquejà’ (lluna vella de gener)
La ‘paellà’
Sant Blai
Els rotllos que es porten a beneir
A la primavera
Les faves sacsades amb cansalada
Pasqua
La berenadeta de Pasqua
Un rosari de faves passades per un fil
Les mones
Sant Vicent Ferrer
La paella amb la colla d’amics
Sant Pere Màrtir o Festa del Romer
Els bollos amb pésols
Sant Joan Batiste
La torrada d’una mata de cigrons o moraga
Tot l’estiu
Les coques amb mullador
Sant Doménec
L’agualimón
Al temps de la verema
Una llesca de pa amb oli, sal i tomaca sucada acompanyada d’un raïm
L’escaldà de la pansa
El mullador (espencat)
Les botifarres en oli
La Mare de Déu Pobra
El pambenet
Tot l’hivern
Els bollos escaldats
Els arrossos caldosos
Figues seques amb una ametla dins
El llegum
La fava pelada
Les llentilles
Nadal
Bunyols
Torrons
Pastissets de moniato
Mantecades, cristines, mostatxons, ronyoses, carquinyols, etc…



Però, a més, la cuina tradicional de Xaló era de les denominades d’interior, perquè hi predominava la carn i els embotits sobre el peix i les saladures, que eren productes que necessàriament arribaven des de fora; per això, no es fa d’estranyar que la xarcuteria que s’elabora a Xaló seguisca conservant la justa fama que li han donat quatre segles de dilatada experiència transmesa de generació en generació, d’ençà de la repoblació mallorquina a començaments del XVII. El producte més conegut és, sens dubte, la sobrassada, que es confegeix amb carn de porc capolada i adobada amb sal, pebre roig –que li dóna el seu color característic- i d’altres espècies. A aquest saborós embotit, caldria afegir-ne un grapat més (botifarra, garró, bufa, blanquet, llonganisses, etc.) que les carnisseries de Xaló continuen preparant artesanalment amb una mestria i qualitat úniques.    

dissabte, 6 de juny del 2015

PRIMER TALLER D’HISTÒRIA DE XALÓ (2015)


Durant la Guerra Civil, es va produir l’arribada massiva d’evacuats procedents de Madrid.  És un fet històric recent que permet ser estudiat per mitjà de testimonis directes (xiquets o xiquetes d’aleshores) o testimonis indirectes però molt pròxims (descendents de famílies que van acollir evacuats. 

1. LES REFERÈNCIES DOCUMENTALS.- Son variades: revistes de l’època, normativa legal sobre els evacuats i, en el cas de Xaló, els llibres d’entrades i eixides de documents.

2. LA INFORMACIÓ ORAL .- Els informants esmentats anteriorment.

L’ENCADENAMENT LÒGIC DE CAUSES I CONSEQÜÈNCIES
CAUSA:  La crítica situació que viu Madrid.

CONSEQÜÈNCIES: L’urgència d’evacuar la capital. El desplaçament massiu de dones, xiquets i ancians. La lògica preocupació dels pares pel destí dels fills evacuats.

CAUSA:  L’èxode interior des de les zones de primera línia de guerra a d’altres més allunyades.
CONSEQÜÈNCIES:  La necessitat de regular legalment la situació dels evacuats. Evacuats i refugiats: conceptes sinònims.  Aparició de noves estructures administratives. L’allotjament i el sosteniment econòmic dels evacuats.

CAUSA: L’arribada d’evacuats a Xaló (fins a 225 persones). 
CONSEQÜÈNCIES:  S’origina tot un seguit de relacions materials i humanes (aquestes es poden analitzar a través dels testimonis dels informants).

L’ANÀLISI DE LES RELACIONES HUMANES A TRAVÉS DELS TESTIMONIS ORALS

1.  En molts casos, es crea un vincle d’amistat entre els evacuats i les famílies d’acollida que no es perd amb el pas del temps.
2.  Una major integració en el cas dels evacuats que viuen amb famílies, i menor  quan es tracta de desplaçats que viuen al quarter.
3.   La implicació afectiva amb el poble de Xaló que alguns evacuats mantindran al llarg de tota la seua vida. 

CONCLUSIONS


L’arribada d’evacuats a Xaló és conseqüència directa de la guerra. És un fet històric conegut  per la població de més edat de Xaló, però ignorat per les generacions més joves. Constitueix una demostració de solidaritat humana. El poble de Xaló va ser molt receptiu (només consta el cas d’una persona que es va negar a col·laborar-hi). Calia donar difusió a aquest episodi històric ara que encara queden veïns i veïnes de Xaló que ho van viure en primera persona.