LA HISTÒRIA DE LA PANSA A XALÓ
|
|
1444
|
El novel·lista Joanot
Martorell és senyor dels llocs de Benibrai i Murta, però decideix vendre’ls per
poder satisfer uns deutes contrets amb Felip i Venturini Baromeis. Com que el
noble Gonçal d’Íxer coneix la delicada situació econòmica de l’autor del Tirant, contacta immediatament amb
Joan Miqueli, un mercader de Luca que fa de procurador del germans Baromeis,
i amb qui es compromet a pagar amb pansa
una part de la quantitat deguda.
|
1472
|
Azmet Astruch, Abrahim
Atich i Alí Paex, tres mudèjars de la Vall de Xaló, venen 120 quintars de pansa a Bernat Trilles, comerciant de
Xàbia.
|
1480
|
En Joan d’Íxer,
l’aleshores senyor de la Vall de Xaló, ven a Gonzalbo Roíz, un mercader de la
ciutat de València, 500 quintars de pansa
que havien elaborat els seus vassalls musulmans.
|
1797
|
Cavanilles en les
seues cèlebres Observaciones, es
refereix al considerable nombre de vinyes de què disposa la Baronia de Xaló.
|
1801
|
Es contrueix a la
partida de les Forques el riurau del Servet, un dels més emblemàtics de Xaló.
|
1847
|
L’ampliació del Pou de l’Assegador no
s’executa per l’habitual sistema de tandes, sinó que l’Ajuntament li
encarrega l’obra a una empresa, ja que els veïns no s’hi poden dedicar perquè
la campanya de la pansa és a punt
de començar.
|
1863
|
La pansa s’ha convertit en el motor de
l’economia local en detriment del cultiu del blat. Els camins que a
l’Ajuntament més l’interessa mantenir en bon estat són els que comuniquen
Xaló amb Dénia i Xàbia, els ports principals de l’exportació de la pansa.
|
1896
|
La pansa de Xaló s’embarca no tan sols
als ports de Dénia i Xàbia, sinó també al de Gandia.
|
1966-68
|
S’incrementa la
proporció de raïm de moscatell que es ven sense pansificar. El preu del raïm en fresc augmenta en elevar-se el seu consum durant la
temporada turística. Austràlia i Turquia competeixen en preus amb la pansa de la Marina Alta.
|
2014
|
Fa més de
cinquanta anys que la producció del vi ha deixat de banda la de la pansa, de la qual ja se n’elabora ben
poca. Els nostres vins són cada dia més coneguts, perquè han anat guanyant en
varietat i qualitat. Aquest és el resultat d’una tasca pacient, d’un procés
de materialització d’un potencial latent que ja ha donat els seus primers
fruits.
|
