LA HISTÒRIA DE LA PANSA A XALÓ

LA HISTÒRIA DE LA PANSA A XALÓ
1444	El novel·lista Joanot Martorell és senyor dels llocs de Benibrai i Murta, però decideix vendre’ls per poder satisfer uns deutes contrets amb Felip i Venturini Baromeis. Com que el noble Gonçal d’Íxer coneix la delicada situació econòmica de l’autor del Tirant, contacta immediatament amb Joan Miqueli, un mercader de Luca que fa de procurador del germans Baromeis, i amb qui es compromet a pagar amb pansa una part de la quantitat deguda.
1472	Azmet Astruch, Abrahim Atich i Alí Paex, tres mudèjars de la Vall de Xaló, venen 120 quintars de pansa a Bernat Trilles, comerciant de Xàbia.
1480	En Joan d’Íxer, l’aleshores senyor de la Vall de Xaló, ven a Gonzalbo Roíz, un mercader de la ciutat de València, 500 quintars de pansa que havien elaborat els seus vassalls musulmans.
1797	Cavanilles en les seues cèlebres Observaciones, es refereix al considerable nombre de vinyes de què disposa la Baronia de Xaló.
1801	Es contrueix a la partida de les Forques el riurau del Servet, un dels més emblemàtics de Xaló.
1847	L’ampliació del Pou de l’Assegador no s’executa per l’habitual sistema de tandes, sinó que l’Ajuntament li encarrega l’obra a una empresa, ja que els veïns no s’hi poden dedicar perquè la campanya de la pansa és a punt de començar.
1863	La pansa s’ha convertit en el motor de l’economia local en detriment del cultiu del blat. Els camins que a l’Ajuntament més l’interessa mantenir en bon estat són els que comuniquen Xaló amb Dénia i Xàbia, els ports principals de l’exportació de la pansa.
1896	La pansa de Xaló s’embarca no tan sols als ports de Dénia i Xàbia, sinó també al de Gandia.
1966-68	S’incrementa la proporció de raïm de moscatell que es ven sense pansificar. El preu del raïm en fresc augmenta en elevar-se el seu consum durant la temporada turística. Austràlia i Turquia competeixen en preus amb la pansa de la Marina Alta.
2014	Fa més de cinquanta anys que la producció del vi ha deixat de banda la de la pansa, de la qual ja se n’elabora ben poca. Els nostres vins són cada dia més coneguts, perquè han anat guanyant en varietat i qualitat. Aquest és el resultat d’una tasca pacient, d’un procés de materialització d’un potencial latent que ja ha donat els seus primers fruits.