El dia 30 d’abril de 1845 el Plenari
de l’Ajuntament de Xaló va adoptar un important acord referit als fabricants de
teules i als terrissers:
También acordaron por razones que por obvias están al alcance de
todo el vecindario, y que por lo mismo no es necesario el consignar aquí, el
que los fabricantes de tejas, ladrillos, etc., así como los alfareros que
tienen sus fábricas en este término y que, por consiguiente, consumen la leña y
demás del mismo en perjuicio del común de vecinos, resultando de ello una
ventaja a favor de dichos fabricantes, el que éstos se sujeten en un todo a los
capítulos siguientes que, para la mayor claridad y con el fin de evitar toda
duda, se redactarán en lengua lemosina o valenciana.
Aquests capítols, entre d’altres
coses, fixen uns preus de venda dels productes que fabriquen els teulers i els
terrissers, com una manera de compensar als veïns de Xaló per l’aprofitament
que aquests industrials fan de la llenya de les muntanyes del comú:
Les teules comunes, les vendran a set lliures el miller; les de dos aygües a huit; els ladrillos o taulells a sis, y a sis el miller; els ladrillos, taulells o recholots pera arcs a sis diners cada u; matacans a sis lliures el miller; els taulells de a pam y mich a sis diners cada u. Els cànters, els vendran a catorce diners cada u; les canterelles a huit diners les michanes y a sis les chiquetes; les michanes han de tindre almeñs la cabuda de mich cànter de mesura, y les atres la mitad de estes. Els llibrells de pastar, els més grans els vendran a dos pesetes y els michans a peseta. Els còsins, els vendran a quincet per cada cànter de aigua que els càpia, se entén cànters de mesura.
Les teules comunes, les vendran a set lliures el miller; les de dos aygües a huit; els ladrillos o taulells a sis, y a sis el miller; els ladrillos, taulells o recholots pera arcs a sis diners cada u; matacans a sis lliures el miller; els taulells de a pam y mich a sis diners cada u. Els cànters, els vendran a catorce diners cada u; les canterelles a huit diners les michanes y a sis les chiquetes; les michanes han de tindre almeñs la cabuda de mich cànter de mesura, y les atres la mitad de estes. Els llibrells de pastar, els més grans els vendran a dos pesetes y els michans a peseta. Els còsins, els vendran a quincet per cada cànter de aigua que els càpia, se entén cànters de mesura.
La contravenció d’aquests capítols es
sancionava amb una multa de vint-i-cinc lliures per cada infracció i fabricant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada