LA SITUACIÓ DE L’ENSENYAMENT A XALÓ L’ANY 1862

L’acta que recull el contingut de la sessió del Plenari corresponent al 2 de febrer de 1862, ens dóna moltes dades sobre la situació de l’ensenyament a Xaló. En aquell moment, la nostra vila comptava amb les següents escoles: dues que havia ordenat crear la baronessa de Xaló, o siga, la duquessa d’Almodóvar; una tercera privada (només per a xiquetes) i, finalment, una quarta (que únicament funcionava en horari nocturn).

Pel que fa a les dues primeres, anomenades “antigues”, l’acta no especifica la data de la fundació, però sí que es refereix a la causa que va determinar la seua constitució: (...) porque la Fundadora que lo fue la Exma. Sra. Duquesa de Almodóvar, lo hizo en recompensa de los beneficios que había reportado de estos vecinos en el tiempo que fue señora de este territorio. Tot seguit, ens trobem una al·lusió al sistema de finançament d’aquestes escoles: (...) y aún ésta no satisface más que los salarios del personal de dichos establecimientos. Tot i que s’hi anomena la duquessa com a persona física, cal entendre que es tracta de la seua testamentaria i els fons econòmics que la integraven; i ho hem de considerar així, perquè aquesta senyora va morir l’any 1814. L’acta també ens informa sobre el fet que tant el pagament del lloguer de les dues cases on es donaven les classes com les despeses del material escolar anaven a càrrec de l’Ajuntament.

Tot i que l’acta no ens ha arribat completa, sí que es conserven els fragments en què el Consistori, per boca de Salvador Garcés, el primer tinent d’alcalde d’aleshores, es queixa que l’autoritat competent els haja obligat a crear dues escoles més. El regidor considera que una tal mesura resultarà inassumible per a les finances municipals. No tan sols ho afirma, sinó que a més ho justifica a través d’una completa radiografia de la situació socioeconòmica local. Així diu que este pueblo está sumamente cargado de contribuciones; que es su término muy reducido y circuido de montes i, així mateix, fa esment de las fatalísimas cosechas experimentadas. Totes aquestes causes han posat este vecindario en el mayor estado de penuria; por manera que la mayor parte de éste tiene sus fincas en hipotecas a los comerciantes de Denia y Jávea para poder con sus empréstitos o pagando las contribuciones, y atender a las primeras obligaciones caseras.

El regidor Garcés busca un responsable polític directe, i el troba en l’inspector d’educació. La mesura no ha estat aplicada a poblacions amb un major nombre d’habitants que Xaló, com ara Benissa, Pedreguer, Ondara o Teulada i sí, per contra, al nostre municipi, que ja disposa de quatre escoles. La justificació oficial és que s’ha fet per vía de ensayo. Però aquesta raó no satisfà el Plenari, i el primer tinent d’alcalde –indignat fins al moll de l’os–, exclama: ¡Bien podría estar persuadido este buen señor (l’inspector) que esta innovación sería mal acojida por este vecindario!.

La sessió conclou amb l’acord de formular una petició a fi que reconsiderara l’oportunitat d’aquesta mesura. En el Llibre d’Actes de l’any 1862, no hi apareix cap altra referència a aquesta qüestió.