Entre els assumptes que s’havien de
tractar en la sessió del dia 8 d’agost de l'any 1925, cal assenyalar-ne un que
requeria una ràpida resolució. Joan Batiste Monjo Giner, l’alcalde d’aleshores,
s’hi referia de la manera següent:
De todos los
concurrentes era conocido el estado de descuido y lamentable abandono en que se
encontraba la enseñanza primaria en esta población, por carecer en absoluto de
locales adecuados para ello, por cuyo motivo, al formar el presupuesto
ordinario para el actual ejercicio económico, se había consignado para tal
actuación cantidad para adquisición de un solar y construcción de dos
pabellones donde instalar las escuelas nacionales.
Aquest solar situat a
la prolongació del carrer de l’Església era propietat de Gabriel Giner
Montaner. En l’acta s’explica que l’inspector d’Ensenyament Primari, després de
veure el terreny, havia manifestat que reunia
las condiciones apetecidas. El document en qüestió també fa referència a la
manera de finançar la seua adquisició: (...)
acordando que del capítulo 11º, artículo 1º se satisfaga el importe del
mencionado solar.
Xaló aleshores
comptava amb unes escoles de patronat que s’havien fundat amb fons procedents
de la testamentaria de la duquessa d’Almodóvar. Tenien una seu fixa al carrer
de l’Ensenyança (l’actual carrer de la Duquessa). Per contra, les escoles
nacionals van anar ocupant locals que pertanyien a l’Ajuntament o cases
arrendades a particulars. Un exemple: l’any 1881 les escoles ocupaven un local
de la Sala Vella del carrer de l’Hospital que anteriorment s’havia fet servir
de saló destinat a celebrar les sessions del Ple. Però aquest ús docent va
resultar incompatible amb l’administratiu, perquè los niños cantan en voces altas con
mucha frecuencia y estudian gritando, impidiendo de esta manera que el
secretario y autoridad puedan ocuparse muchísimas veces a los perentorios
trabajos que, por razón de su cargo, les están encomendados. Davant aquesta
situació, l’Ajuntament va decidir traslladar les escoles al carrer Alacant, a
una habitació de la casa on vivia el senyor Silveri Esteve, el mestre que
impartia les classes.
Les cases que
l’Ajuntament llogava no sempre presentaven unes condicions acceptables. Així
ens ho acredita l’informe elaborat l’any 1893 pels regidors Miquel Mas Ferrà i
Batiste Fullana Giner:
En
cumplimiento de su cometido, habían inspeccionado las casas en que se hallan
instaladas las antedichas escuelas y se habían convencido de que no reúnen las
condiciones necesarias para el objeto a que se destinan, puesto que no sólo son
insuficientes para dar cabida a todos los alumnos que en las mismas se hallan
matriculados y se hallan muy poco ventiladas sino que una de ellas, o sea la
[casa] que ocupa la escuela a cargo del señor Robert, en concepto de los
señores de la comisión amenaza desplomarse parte de la techumbre de una de las
habitaciones superiores.
Una vegada coneguda
l’opinió dels dos comissionats sobre aquest assumpte, el Ple va adoptar la
següent decisió:
Se acordó por
unanimidad de votos que se traslade desde luego la escuela de niños dirigida
por el maestro don José Robert desde la casa en que en la actualidad se halla
instalada, perteneciente a don Domingo Garcés Sanchis, a la de la propiedad de
don Pedro Juan Oliver Pérez, vecino de esta villa, sita en la calle de la
Virgen número nueve de la misma, la cual en concepto de la Corporación
municipal reúne las condiciones necesarias para el objeto.
Per tant, la
construcció de les escoles del carrer de l’Església suposava la possibilitat de
comptar ja amb instal·lacions pròpies del municipi pensades per a la docència i
no simplement adaptades com era el cas de les cases que s’havien arrendat. A
hores d’ara, l’edifici encara existeix però la seua funció és ben diferent, ja
que alberga les dependències administratives de la corporació municipal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada