D'esquerra a dreta: Maruja, Rosita, Aurora, Rosario, Arsenio, Emilio amb la dona i Elvira
En plena guerra, Saturnina Alonso va vindre a Xaló amb cinc criatures. Rosario Monserrat, ma tia, va portar a sa casa l’Aurora García Alonso, la penúltima en edat. Tindria uns dos anys. Estava delicada, i ma tia la cuidava molt. Després, quan es va fer fadrina, solia vindre a l’estiu i, també, de viatge de nòvios, va passar a visitar-nos. Ella està enamorada de Xaló. Li agrada cuinar com ho fem ací, i encara en diu alguna en valencià. No hem perdut mai el contacte. L’any 84, em van operar a l’hospital de La Paz de Madrid, on era anestesista l’home de l’Aurora. Li deien Arsenio Alvárez Candelas. Ho vam fer molt bé amb mi. Els estic molt agraïda.
Dels seus germans, trobe que
l’Elvira, la tercera, va anar a ca les germanes Mengual. Els dos majors, la
Maruja i l’Emilio, crec que van parar a ca la Catalina Monserrat. La Rosita, no
sé on estava. Bé, jo encara no havia nascut, i tot això m’ho han contat. La
Maruja anava a ensenyar-se a cosir amb la Maria Valiente. Tots els vestits de
nòvies de la família els ha fet ella. Mentres estaven a Xaló, va arribar la carta
on els deien que el pare havia mort. Pobra Saturnina! Pobres xiquets! La
Saturnina va morir del cor quan encara era molt jove. Era una dona que tenia molt
patit. L’Aurora i la Rosita van treballar a Galerías Preciados, i l’Emilio va posar
una fàbrica de ferro forjat. Les cadires de la foto les havia fetes ell.
Testimoni d'Alícia Monserrat Mengual
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada