A casa dels meus pares vivia la Gregoria
Arenas Sáez. Havia vingut des de Vallecas. Tindria huit o nou anys. Tenia un
germà a casa l’Anita Sirerol, al Pla de la Séquia. La mare d’ells, trobe que
estava vivint al quarter.
A la xiqueta evacuada, els meus pares la
tractaven com una filla més. Poc després d’anar-se’n, mon pare va passar a
visitar-la a ella i la seua família. No va anar a postes; va aprofitar un
viatge que va fer a Madrid no sé per quin motiu. L’any 1950, quan la Gregoria
es va casar, va convidar els meus pares a la boda. Els va enviar un targetó
(encara el conserve). Ella estava molt agraïda pel tracte que li havíem
dispensat quan era a Xaló. Els meus pares no van anar, perquè no podien
deixar-se la faena i, també, perquè trobaven que Madrid estava llunt.
Testimoni de Pepita Noguera Ripoll
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada