Jaume Malferit ostentava el
càrrec de lloctinent del governador de València a les terres compreses entre el
Xúquer i Xixona. Aquest alt funcionari es va traslladar des de Xàtiva –població
en què residia habitualment– fins a la Vall de Xaló, on va romandre un curt període
de temps: sis terribles dies que cap xaloní[1] ja no oblidaria. En
Malferit els va aprofitar per a la comissió de “grans greujes e oppressions”
contra els Martorell i els seus vassalls, segons la queixa que el mateix Joanot
va sotmetre a la consideració de les Corts celebrades l’any 1437.
Però, en què van consistir les
ofenses denunciades per l’autor d’“El Tirant”? Va haver-hi una extralimitació
per part de dit funcionari en l’exercici de l’autoritat que el monarca li havia
conferit? S’hi va produir, per tant, allò que hui anomenaríem un abús de poder?
Per la documentació que s’ha conservat, estudiada per Jesús Villalmanzo, tenim
notícia de la manera en què el lloctinent es va comportar mentre va romandre a
la nostra vall. Aquestes dades ens permetran fer una valoració de la gravetat
dels fets que a continuació referirem.
Primerament, ens centrarem en la
persona del mudèjar Fucey Maçarofí. A aquest vassall dels Martorell, en
Malferit li va prendre un parell de manilles d’or preuades en 24 florins, un
mantell nou que va costar 5 florins, una espasa i un broquer que valia 30 sous.
Així mateix, el lloctinent va ordenar la incautació de 5 bèsties que pertanyien
als musulmans de la vall amb la intenció de vendre-les a Gandia. També, es va
apoderar dels 150 sous que acabava de cobrar el recaptador dels drets
senyorials. Com se sol dir popularment, va fer una bona “arramblada”. Resulta
fàcil d’imaginar-nos el sentiment d’indignació que la referida conducta alçaria
entre els habitants de la Vall de Xaló, però especialment en el batle. Aquest
va seguir Malferit i, per tal d’evitar la subhasta dels animals, es va veure
obligat a pagar-li la quantitat de 960 sous. Aquestes són coses del passat que,
tot i els segles que han passat, encara continuen resultant interessants per
als xaloners i xaloneres del present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada