Els meus iaios materns van acollir l’Helena
Fernández Sánchez, una xiqueta d’un poble de Toledo dit Pelahustán. Des d’allí
la seua família havia passat a Madrid, al domicili d’uns familiars situat al
centre de la capital. La mare de l’Helena, el seu germà Felipe i la seua
germana Rita vivien a la caseta de les Montaneres. Son pare havia faltat ja. A
sa mare li deien Isabel Sánchez. La Marcela, la iaia materna de l’Helena i la
Rita, es trobava a casa de la iaia de la Maria i la Carmina Grimalt. El Felipe
no va estar molt de temps a Xaló.
El meu iaio va anar arreplegar-la a
la plaça on estava el camió que havia portat els evacuats. La Rita no va voler
anar amb ell de cap manera; es va agarrar fort a sa mare perquè ningú no se
l’enduguera. Però l’Helena sí que el va prendre de la maneta i se’n va anar amb
ell. La xiqueta va fer molta bondat, i els meus iaios la volien com si fóra
família. Estaven molt contents, i ella es va adaptar molt bé a la vida del
poble. Quan va acabar la guerra, va tornar a Madrid. Però, com que per allà les
coses no estaven massa bé, durant la postguerra va passar uns anys ací.
L’amistat, l’hem conservada tots
estos anys. Felipe ja s’ha mort; residia a Sevilla. L’Helena i la Rita encara
estan vives.
Testimoni d'Ana Signes Gil
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada