A casa del Leopoldo Sobrecases, hi havia una xiqueta evacuada que li deien Amparo Lapaz Notario. Tenia un germà de nom Vicente. Anàvem a escola junts. Després de la guerra, no vaig saber res més d’ells. Però, cap a finals dels anys 80, l’Amparo va visitar Xaló. La Paquita, la filla del tio Leopoldo, la va acompanyar a ma casa. Quina alegria més gran que vam tindre els dos! No he tornat a saber d’ella.
A una casa del carrer Sant Antoni, vivia la María Borge, una altra xiqueta evacuada. També, em ve al cap l’Eusebia. Dels seus cognoms, no me’n recorde. Estava a casa de la Quiqueta Monserrat. Jo deia que era la meua novieta. Coses de xiquets. A més, hi havia una evacuada que li deien Sole. Cantava molt bé. Estava a ca la Bienvenida Mengual, al carrer de l’Església. Eixa casa té un hort que dóna per darrere al trinquet. I allí els meus amics i jo anàvem a postes per sentir-la cantar.
Al quarter, hi havia molta gent. Allí estaven els evacuats més vells, entre ells un home que es va fer amb tots els gats del poble. No en va deixar ni un. La fam fa fer moltes coses.
El dia de Sant Josep de l’any 39 va nevar. Tenia jo onze anys. La imatge d’aquella nevada m’ha quedat gravada. D’ella s’ha parlat molt, perquè va vindre ja tard. Ningú no s’espera que neve per Sant Josep.
Testimoni de Pedro Noguera Ordines
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada