Hermenegildo
Guiñales García va vindre a Xaló acompanyat de sa mare. Durant la guerra, van viure a una caseta d’una tia de mon pare, situada a la partida del Benibrai.
Anava a escola amb l’Andrés Sanchis i el Domingo Aranda. Quan es va fer major,
encara conservava l’amistat amb ells. Mai no va perdre el contacte amb Xaló, a
pesar dels anys que havien passat.
No
li podies tocar Xaló. Quan arribava al Collao, se li obria el cor. Tots els
estius venia, i alguna volta també per Nadal. Ell era mecànic a Madrid. Tenia
un taller amb operaris i tot. Li agradava tant Xaló que va acabar comprant-se
una caseta vella a la partida de les Cutes Baixes. Se la va reformar i venia
amb la dona, el fill i la filla. Ara ja s’ha mort, però el fill encara continua venint.
Cada any, per Nadal, jo li enviava
una participació del número de loteria que havia comprat, i ell me l’enviava
del seu. Cada estiu, quan venia, fèiem tres o quatre paelles, i ens reuníem una
vintena de persones. Hermenegildo volia que anàrem la Paquita i jo a visitar-lo
a Madrid, però al final no va ser possible. La meua néta sí que va anar i va
estar per allà tres o quatre dies.
Testimoni de Pepe Femenia Monserrat
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada