Lloc on es trobava el bancal del tio Pepe Roca
A
ca mon pare, vam tindre una xiqueta evacuada que li deien María Fernández
García. Va vindre tota plena de polls. Seria de la meua edat: uns nou anys. Era
del Puente de Vallecas. No va estar amb la meua família tota la guerra. Vam
perdre el contacte amb ella. En aquella època vivíem a la caseta per motius de
seguretat: la por que bombardejaren la fàbrica de ferro perquè allí feien bales.[1]
Tots
els xiquets evacuats anaven a escola junt amb els del poble. I n’hi havia
molts. Vam fer harca entre els evacuats i els xaloners; recorde que la van
guanyar ells. Estaven barallant-nos a un marge que era del tio Pepe Roca, que
hui ha desaparegut al fer l’avinguda Joanot Martorell. A l‘Antonio Mengual li
van fer un trinxet al cap, i va començar a brollar-li molta sang. Ací es va
acabar tot; cada u se’n va anar cap a sa casa. Els xiquets de Xaló estaven
acostumats a enfrontar-nos a pedrades amb els de Llíber. Entre tots els pobles
veïns passava això.
Testimoni de Juan Garcés Durà
(recopilat per Jaume Noguera Mengual)
[1] Sobre aquesta qüestió, Josep Costa Mas, en la pàgina 88
del seu llibre Jalón, un pueblo de las
sierras de la Marina (Diputació Provincial d’Alacant, 1975) dóna la següent
informació: Al estallar la guerra civil
en 1936, la fábrica se encontró en una situación inestable; al comienzo de la
contienda fue requisada por el gobierno republicano para la fabricación de
material bélico (balas para fusil Mauser); fue incautada oficialmente el año
1938.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada