EL LLOC DEL RÀFOL DE XALÓ QUATRE-CENTS ANYS DESPRÉS

  

El 1611 fou un any decisiu en la història del nostre poble perquè van tenir-hi lloc dos fets molt significatius: d’una banda, la signatura de la Carta Pobla i, de l’altra, l’atorgament d’uns primers establiments que marquen l’inici d’un procés repoblador que es perllongarà en les tres dècades posteriors.

Observareu que en el present text es parla del lloc del Ràfol de Xaló i no de Xaló, perquè aquesta és la denominació oficial emprada en la Carta Pobla. Tot i que es tracta d’un topònim que popularment havia començat a caure en desús des de les darreries del segle XVI, s’ha de reconéixer que és més precís des d’una doble perspectiva històrica i geogràfica. I ho és perquè Xaló era la denominació que s’aplicava a tota la Baronia, composada en l’època anterior a la deportació morisca pels llocs del Ràfol (l’actual Xaló), Llíber i Benibrai. Aquest últim no va ser repoblat, i es va convertir en una partida del terme de Xaló.

Finalment, cal que penseu que l’extensió del Ràfol de Xaló de principis del segle XVII era molt més petita que l’actual casc urbà i, per això, notareu que no s’hi fa esment de tots aquells carrers que s’obriran entre finals del segle XVIII i mitjans del XIX, a causa d’un augment de la població motivat per l’auge del conreu de la pansa, el gran motor de l’economia d’aleshores. 

         

La xarxa de carrers i places del Xaló d’aquell any no presentava variacions substancials respecte a la que existia el 1635, que fou objecte d’estudi per Josep Mas i Jaume Noguera en el capítol 6 de La terra i la gent del Xaló repoblat. Una de les diferències fonamentals és que el carrer de les Hortes estava urbanitzat únicament en el seu tram inicial i que encara no havia rebut la denominació de carrer dels Mallorquins[1]. Altres vies, també, presentaven denominacions distintes a aquelles que se’ls aplicaran posteriorment. Així, el carrer Nou era el d’Alacant i el carrer del Pou Nou s’identificava amb el del Pou de les Figueretes. El carrer Major també se’l coneixia com el de l’Almirall, un topònim que l’any 1635 ja havia caigut en desús. Aquesta era, a gran trets, la trama urbana pròpia del Xaló de quatre-cents anys enrere. Per tal de comparar aquella toponímia amb l’actual, pot ser de gran utilitat la següent taula d’equivalències:  

CORRESPONDÈNCIA APROXIMADA ENTRE ELS CARRERS DE L’ANY 1611 I ELS ACTUALS

Carrer de Llíber o del Molí	Carrer Sant Cristòfol
Carrer de les Hortes	Carrer Sant Rafael
Carrer de la Parra	Carrer de Santa Anna
Carrer dels Oms	Carrer de l’Hospital i tram nord del carrer Sant Judes Tadeu
Carrer/Camí del Pou Nou	Tram central del carrer Sant Judes Tadeu i el carrer Sant Joaquim
Carrer Major o de l’Almirall	Carrer Major
Carrer del Forn	El carreró del Forn
Carrer d’enfront de L’Horta	Part baixa del carrer Sant Cristòfol
Carrer Nou	Carrer d’Alacant
Carrer de la Séquia	La vorera nord de l’avinguda del rei Joan Carles I fins a l’almàssera
El carrer de la Figuera	Cantonada de l’avinguda de Joan Carles I amb el carrer Major
Plaça	Plaça
Placeta	Replaceta

El 1611 el Ràfol de Xaló comptava amb 114 habitatges (incloent-hi la casa de la Senyoria i la casa-abadia), dels quals 64 estaven ocupats i la resta romanien buits però, per regla general, havien estat atorgats a algun emfiteuta que ja en disposava d’un. Una tal dada és molt significativa perquè ens revela que en aquell any el senyor no havia aconseguit encara el seu propòsit de repoblar el lloc en la seua integritat. L’existència de tantes cases buides representa un primer fracàs en la repoblació del nucli de la Vall de Xaló que en l’època morisca comptava amb un major nombre d'habitants i on els barons havien centralitzat el govern d’aquest senyoriu.

Segurament, en aquesta qüestió Pere d’Íxer va mantenir una actitud expectant motivada per dues circumstàncies: d’una banda, la probable arribada de nous contingents de repobladors mallorquins, atrets per la generositat que el senyor havia manifestat a l’hora de concedir cases i terres i que no passaria desapercebuda a la vila de Santa Margalida d’on procedien la majoria de colons mallorquins[2]; de l’altra, el jove baró sembla que es va guardar un as a la mànega, ja que en cas de necessitat tenia la possibilitat de reinstal·lar al lloc del Ràfol els repobladors illencs[3] assentats a Llíber. Aquest transvasament de població d’un lloc a l’altre no va arribar mai a tenir caràcter massiu, però sí s’ha de destacar la importància que el desplaçament d’algunes famílies lliberanes va assumir en la refundació del Ràfol de Xaló.

Autor: Josep Mas i Martí 

[1] Sobre aquest topònim consulteu l’article titulat El carrer de les Hortes o dels Mallorquins al segle de XVII de Josep Mas i Martí, publicat en les pàgines 25 a 28 de l’obra col·lectiva La memòria del nostre passat, editada per l’Ajuntament de Xaló l’any 2010.

[2] El patrimoni dels colons margalidans arribats a l’inici de la repoblació va experimentar un significatiu augment en comparació al que tenien a Mallorca. Així es va produir en els casos dels germans Albanell –Jaume i Mateu– o de Baltasar Serra, que han estat estudiats amb detall pel grup d’investigadors composat per Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo i Josep Mas en el seu treball Les arrels margalidanes del poble de Xaló. El llibre es va publicar a Mallorca el 2009 i la informació corresponent la trobareu en les pàgines 28, 29 i 71.

[3] Aquests repobladors procedien en la seua majoria de la vila mallorquina de Llucmajor.