Die VIII Augustii 1673.
En nom de Nostre Senyor Déu &c., sàpien tots com yo, Catalina Vidal[1], donsella, del lloch
de Xaló habitadora, estant mala en lo llit de malaltia corporal, de la qual tem
morir; estant, emperò, &c., fas y ordene mon últim y darrer testament,
última y darrera voluntat mia en e per la forma següent:
Primerament, revoque y he per revocats, casats y anullats qualsevol
testament o testaments, codicil o codicils qualsevols últimes y darreres
voluntats per mi fets e fetes fins a la present jornada, jatsia en aquells y
(h)aja paraules de(r)rogatòries de les quals al present no só recordant y vull
(h)aver así per expressades.
Ítem, vull que tots mos deutes sien pagats, torts e injúries restituïdes
(a) aquells y aquelles qui mostraran yo éser tenguda y obligada ab actes
públichs, albarans y altres llegítimes cauteles, testimonis dignes de fe, for
de ànima y bona conciència.
Ítem, ellegeixch sepultura al meu cos éser feta en lo vas de la Iglésia
del dit lloch de Xaló, volent ser soterrada ab lo hàbit del pare Sant Fransés
de Asís, y que lo dia del meu enterro se me diguen quatre mises cantades: la
una del Santíssim Sacrament, laltra de Nostra Señora del Roser, laltra de Sta.
Catalina de Sena y laltra de cos p(rese)nt.
Ítem, prench de mos béns per ànima mia y de tots los fels difunts y per
obs de la mia sepultura quaranta lliures m(oneda) de V(a)l(ènci)a, de les quals
vull se pague lo meu enterro, sepultura y demés gastos funeraris de aquella y
la caritat del hàbit y de lo que sobrarà vull se carregue una dobla perpètua en
lo dia de la Sanch de Jesuchrist o en la huitana y, si cantitat alguna sobrara
fetes y cumplides totes les desús dites coses, vull me sien dites mises de
rèquiem resades a disposició de mos marmesors.
Ítem, enomene en marmesors y del present meu últim y darrer testament
executors a Jaume Vidal y a Juan Noguera, oncle y germà meu, donantlos ple y
bastant poder com a semblants marmesors sels sol y acostuma donar.
Ítem, done, dexe y llegue de mos béns a Margarita Vidal[2], ma germana, muller de Vicent Castell[3], deu lliures m(oneda)
de V(a)l(ènci)a, les quals vull li sien dades per mon hereu aprés de la mia fi
y que fasa de aquelles a ses voluntats com de cosa pròpia.
Ítem, done, dexe y llegue a la dita Margarita Vidal, ma germana, dos
llansols dels quatre que yo tinch, los que a ella li parexeran millors.
Ítem, done, dexe y llegue de mos béns a Guisabet Joan Vidal[4], ma germana, muller de Antoni Puigserver, deu lliures m(oneda) de
V(a)l(ènci)a y els altres dos llansols en la mateixa conformitat damunt dita y
que fasa a ses planes voluntats com de
cosa pròpia.
Ítem, done, dexe y llegue de mos béns a Jaume Vidal[5], mon germà, deu
lliures m(oneda) de V(a)l(ènci)a ab tal, emperò, pacte que (h)aja de fer y fasa
unes estovalles pera el altar de Sancta Margarita de la Iglésia de dit lloch de
Xaló; en tots los altres béns y drets meus, mobles e inmobles, sitis, sehents y
semovents, deutes, drets y acsions meus e mies e a mi pertañents e pertàñer
podents y devents, lluny o prop, ara o en lo esdevenidor, per qualsevol títol,
causa, via, manera y rahó, hereu propi meu universal y encara general a mi fas
e instituisch per dret de institució al dit Jaume Vidal, mon germà, y que fasa
de dits béns y herència mia a ses planes voluntats com de cosa pròpia.
Aquest és mon últim y darrer testament, última y darrera voluntat mia, lo
qual y la qual vull que valga y valer puga &c. Actum Xaló &c.
Testes: Jaume Arbanell de Jaume, Bertomeu Noguera y Joan Serra de Joan,
llauradors, de dit lloch de Xaló habitadors.
(Testament extret del llibre L'horitzó de la memòria)
[1] Caterina era la filla de Jaume Vidal
i Caterina Noguera. Va nàixer a Llíber el 16 de febrer de 1632. No disposem
d’informació sobre la data del seu decés.
[2] Margalida Vidal i Noguera
(1634-1680) va contraure matrimoni amb Vicent Castells i Pastor el 7 de gener
de 1654 a
Xaló.
[3] Vicent era fill de Martí Castell (o
Castells) i Francina Pastor, una parella de colons d’origen margalidà que es
van establir al lloc de Xaló.
[4] Guisabet-Joan Vidal i Noguera (1636
-¿..?) es va casar a Xaló amb Antoni, el fill de Joan Puigcerver i Joana
Ribes.
[5] Jaume Vidal i Noguera (1641-1718) va
tenir dues esposes: la primera fou Caterina Pujol i Puigcerver, amb qui es va
casar a Xaló el 22 de novembre de 1660; morta aquesta l’any 1664, es va casar
el 10 de febrer de 1687 amb Maria, la filla de Jaume Gil i Isabel-Joan Pastor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada