MEMÒRIA DELS DIFUNTS DE L'ANY 1637

MONTSERRAT PASTOR.- Era el pare de Caterina Pastor, la muller de Joan Font a qui anomenaven “el català”, perquè havia vingut a Xaló des del Vendrell. Fou soterrat al fossar de Xaló el 15 de gener de 1637. Els seus néts, Mateu[1] i Lluís Font i Pastor, li van fer dir una missa cantada i, l’endemà, una de resada.

MARIA, albat.- Tenia tres anys quan va ser soterrada al fossar de Xaló el dia 30 de gener de 1637. Era filla de Joan Pastor i Isabet Ordines. En la partida de baptisme, signada pel llicenciat Laodicio de Pedro Granulles el 2 de febrer de 1634, se’ns dóna més informació sobre aquesta xiqueta: el seu nom complet era el de Maria-Anna i els seus padrins van ser el xaloner Pere Fuster i la lliberana Guisabet Monjo, i tant l’un com l’altra eren fadrins. 

UN ALBAT DE COGNOM CAMPAMAR.- En la partida de defunció el rector Vargues no especifica el nom d’aquest xiquet d’un any d'edat; només esmenta que era fill de Bertomeu Campamar i que fou soterrat al fossar de Xaló el 10 de març de 1637. Però, en la inscripció del seu bateig, feta també pel prevere Vargues el 31 de març de l’any anterior, es pot llegir que li van imposar els noms de Guillem i Josep. Van intervenir-hi com a padrins els xaloners Mateu Font i Bàrbera Oliver. Com a informació addicional, convé afegir-hi que el 1637 –concretament el 30 de setembre– Bertomeu Campamar[2] i la seu dona, Antonina Monjo, van batejar un germà d’aquest albat, al qual van decidir posar-li el nom compost de Miquel-Jeroni. Els seus padrins foren Martí Castells[3] –fadrí– i Joana Oliver –donzella–, tots dos veïns del lloc de Xaló. No era, però, aquest fill el primer que la referida parella havia tingut, ja que el 10 de desembre de 1634 va ser batejat un xiquet dit Bertomeu. El nadó fou apadrinat per Nofre Calafat i Isabet Monjo.  
  

ISABET ORDINES.- Era l’esposa de Joan Pastor i mare de Maria Pastor, la xiqueta de tres anys a qui hem fet referència anteriorment. El lloc i la data del seu soterrament foren el fossar de Xaló i el 29 d’abril de 1637. El notari Pere Riutort va rebre el seu testament el dia 15 d’aquell mateix mes. En l’esmentat document es preveia una deixa de quinze lliures que la testadora volia que es destinaren al pagament de les despeses que ocasionara el seu traspàs. Amb aquesta suma, se li van dir tres misses cantades –la primera i la segona les van celebrar respectivament els rectors de Xaló i Alcanalí, i a l’endemà del soterrar, la tercera la va celebrar mossén Vargues– i la quantitat que va sobrar, amb la conformitat dels seus marmessors[4], es va destinar a la celebració de misses resades.

MARGALIDA MONJO.- Era la vídua de Martí Pastor. Fou sepultada a l’església de Xaló el 17 de juny de 1637. El rector Vargues no va poder participar-hi perquè aquell dia estava absent de la parròquia. En aquesta cerimònia, fra Josep Alcalà el va sustituir. Margalida havia fet testament davant del notari Miquel Martí Miralles, el fill de Miquel Martí i Ferrer (mort el 1636). La data de l’atorgament del document en qüestió fou el dia 7 del mes en què va ocórrer la seua mort. Com a marmessors, hi apareixen nomenats el mateix mossén Vargues i Martí Castells de Xaló. Per al bé de la seua ànima, la testadora va assignar una suma de seixanta lliures, de les quals cinquanta quedarien reservades per al soterrar i les misses[5] i les altres deu s’haurien de destinar a la celebració anual d’una missa que, segons la voluntat de la difunda, tindria lloc el dia de Cap d’Any.

UN ALBAT DE COGNOM XIMENO.- Era fill de Joan Ximeno, i fou soterrat al fossar de Xaló el 14 de juliol de 1637.            

MATEU ALBANELL I SERRA.- Els seus pares eren Mateu Albanell i Margalida Serra i, per tant, era germà de Miquel[6] i de la difunta Margalida[7]. El seu oncle era Jaume Albanell, el mestre de gramàtica de Santa Margalida. S’havia casat amb Joana Serra i Reguer. Fou soterrat en l’església de Xaló el 16 de juliol de 1837. Va testar davant el notari Joan-Antoni Torres.

UN ALBAT DE COGNOM SERRA.- Era fill de Joan Serra, ministre del lloc de Xaló. Fou soterrat al fossar el 18 de juliol de 1637.

SEBASTIANA PASTOR.- Era la vídua de Rafel Rosselló. Fou soterrada el 30 de setembre de 1637.

FRANCINA NOGUERA I PUIG[8].- Va nàixer a Llucmajor el 1608. Era la filla de Joan Noguera i Margalida Puig i l’esposa de Jaume Puig i Roig[9]. Les seues despulles mortals foren soterrades a l’església de Xaló el 6 de novembre de 1637. Tres dies abans d’aquesta data, havia atorgat testament davant el notari Miquel Martí i Miralles, el cosí de Pere Martí i Ballestri, que era l’aleshores el batle de Xaló.

RAFEL-GABRIEL FERRÀ I VIDAL.- Els seus pares eren Gabriel Ferrà i Pereta Vidal. El seu soterrar va tenir lloc al fossar de Llíber el 10 de novembre. Tot i que el rector Vargues no va fer constar en la partida de defunció el qualificatiu d’albat, sembla que sí tenia aquesta condició.  

ANTÒNIA PUIG I NOGUERA.- Quan va morir, tenia cinc anys.[10] Fou soterrada a l’església de Xaló cinc dies després de la data d’inhumació de la seua mare, Francina Noguera. A més, cal recordar que una germaneta de l’Antònia havia mort l’any anterior –concretament el 12 d’octubre de 1636– a l’edat de sis mesos.     

SEBASTIÀ MESTRE I ALBANELL .- No estava casat. Els seus progenitors eren Sebastià, fill de Sebastià Mestre i Joana Quecles, i Margalida, filla de Mateu Albanell i Margalida Serra. Fou inhumat a l’església de Xaló el 29 de desembre de 1637. Per absència del rector Vargues, la cerimònia fúnebre la va oficiar mossén Salvador Santa Cecília. Va testar just una setmana abans que fóra soterrat, i les seues darreres voluntats les va rebre el notari Miquel Martí i Miralles el 22 de desembre de 1637. Va llegar vint-i-cinc lliures perquè li digueren una lletania i tres misses cantades, s’hi pagara el dret de seputura i que, a més, el romanent d’aquesta suma els seus marmessors[11] l’invertiren en la celebració de misses resades.  

---

[1] Mateu Font era el fill de Joan Font català i Margalida Pastor. El seu avi per la part materna era Montserrat Pastor, que ja apareixia esmentat en els Establiments de 1611. Mateu s’havia casat el 18 de juliol de 1628 amb Joana, la filla dels margalidans Jaume Riera i Francina Mestre. Aquest matrimoni havia tingut un fill dit Joan el 1634. Francesca Pastor, l’esposa de Martí Castells, el va batejar a casa dels seus pares el 16 de juny d’aquell any i foren els seus padrins Lluís-Joan Torres i Àngela Martí.

 [2] Bertomeu Campamar havia estat casat abans amb Joana Omar, filla d’Antoni Omar i Joana Serra, naturals de Santa Margalida però instal·lats a Xaló. La cerimònia nupcial es va celebrar a Xaló el 31 d’agost de 1627. Campamar era originari de Pollença i els seus pares eren Antoni Campamar i Margalida Pont.

[3] Aquest Martí Castells –que tenia la condició de fadrí– ha de ser, lògicament, una persona distinta del Martí Castells que el 27 de febrer de 1635 apareix referenciat en el “Llibre de Batejos” del segon Quinque Libri de la parròquia de Xaló com a marit de Francesca Pastor i pare de Joana Anna, a qui van batejar eixe dia. Els seus padrins foren Pere Fuster, fadrí, i Anna Miralles, la muller de Miquel Martí i Miralles.

[4] Isabet Ordines havia escollit com a marmessors a Joan Pastor, el seu marit, i a Rafel Llobera.

[5] Se li van dir tres misses cantades, lletania i el romanent, com solia ser habitual, es va invertir en la celebració de misses resades en el temple parroquial de Xaló.  

[6] Miquel Albanell i Serra es va casar amb Àngela, filla de Joan Ferrer de la Vila Joiosa i Gabriela Pérez de Benissa. Un altre fill d’aquesta parella era Genís Ferrer i Pérez (nat el 1605), que va contraure matrimoni amb Isabel Ortolà i Ivars de Benissa a Xaló el 16 d’octubre de 1631.

[7] Margalida Albanell i Serra era la muller de Sebastià, el fill de Sebastià Mestre i Joana Quecles. Es va quedar vídua el 5 de gener de 1630, però en aquest estat va romandre poc temps. La mort la va visitar el 16 de febrer vinent. Dos mesos després, es va produir el traspàs de  Sebastià Mestre dit el major, el seu sogre. Era el 9 d’abril d’aquell mateix any. Sebastià el fill va atorgar testament davant el notari Vicent Perles, veí d’Alcanalí, i com a marmessors Joan Mestre i Quecles, el seu germà, i Mateu Albanell i Serra, el seu cunyat. Per la seua banda,  Margalida també havia nomenat aquest parell com a executors de les seues darreres voluntats, que van ser rebudes pel mateix fedatari. En canvi, Sebastià –el pare– va escollir com a notari a Bernat Alberola i marmessora la seua segona esposa, Caterina Font, que va compartir aquest càrrec amb Joan Mestre i Quecles, el seu fillastre.       

[8] Hi ha una altra Francina Noguera, que és la filla de Blai Noguera i Antònia Rubí, dos veïns de Llíber. Aquesta Francina es va casar amb el margalidà Pere Pastor el 15 d’octubre de 1629. La cerimònia nupcial es va celebrar a l’església de Xaló i, entre els testimonis, estaven el batle Pere Martí i Ballestri, Joan Mestre i Pere Font. Aquest matrimoni va tenir una filla dita Antònia-Vicenta, que va ser batejada per mossén Vicent Vargues el 23 d’octubre de 1637. Precisament, de la referida criatura va ser padrina de bateig la Francina (o Francisca) Noguera, l’esposa de Jaume Puig, que va morir el dia 6 del mes vinent. La relació de parentiu entre Francina Noguera i Puig i Francina Noguera i Rubí consistia en el fet que la primera era tia de la segona, ja que Blai Noguera i Puig era germà de l’una i pare de l’altra.   

[9] Jaume era el fill de Rafel Puig i Antònia Roig, que va morir el 27 de setembre de 1634, és a dir, en una data anterior a la del traspàs del seu marit. Aquest es va tornar a casar amb el 22 de novembre de 1635 amb Francisca Lozano.

[10] Antònia Puig i Noguera havia estat batejada a l’església de Xaló el 2 de febrer de 1633, i havien participat com a padrins en la cerimònia Gabriel Noguera i Puig, germà de la mare, i Caterina Puig de Llíber.

[11] Jaume Albanell i Mateu Albanell.