L’agricultura era la principal font de riquesa
de Xaló, i dins d’aquesta havia adquirit una importància capital una activitat que venia
practicant-se almenys des de l’època mudèjar: la producció pansera. Abans del
segle XIX l’elaboració de la pansa complementava el principal cultiu, que era el
cerealístic: blat, ordi i avena. Però en aquesta centúria la pansa passa a
convertir-se en el motor de l’economia local. Així ho confirma una acta
municipal del dia 22 de febrer de 1863, on la Corporació justificava
la importància dels camins que comunicaven Xaló amb Dénia i Xàbia, perquè
aleshores es feien servir para la
importación de cereales para el consumo y, viceversa, para la exportación a
aquéllos de la cosecha de las pasas, como principal de este país. De tota
manera, la referida acta no és l’única que acredita aquest extrem, ja que la
redactada el dia 23 de març de 1853 diu literalment que:
(…) siendo escasísima la
cosecha de trigo en este término, lo es por consiguiente la Siembra por estar el
terreno plantado de viña su mayor parte (…)
Josep Costa i Mas en el capítol dedicat al Marquesat de
Dénia del Tom I de la Historia de la Provincia de Alicante (1985) aporta les següents xifres
referides a l’exportació de la pansa entre 1804 i 1840:
A principios del siglo XIX la Inglaterra de la
primera revolución industrial se convierte en el gran cliente de nuestras pasas.
Se comienza a ensayar una producción a partir del moscatel, uva más rica en
azúcares que proliferará con rapidez; así, mientras en 1804 se exportaron
21.000 q. de pasa de planta y 8.000 q. de moscatel, en 1840 salieron 28.000 y
176.000 q., respectivamente. (Las cantidades se expresan en quintales de 50
kilos [q.], unidad manejada tradicionalmente en la comarca por su semejanza al
hundredweight inglés).
Se sol considerar que el 1818 fou l’any de l’inici de l’expansió
econòmica de la pansa per haver-s’hi produït la primera pujada significativa
del preu d’aquest producte. Si es pensa que l’agricultura comercial es guia per
una regla d’or segons la qual només s’ha de cultivar allò que acabe resultant
rendible, no es fa d’estranyar la massiva plantació de ceps que va començar per
tota la comarca, a l’envistes de proveir de raïm de moscatell a la que ja es
perfilava com la primera indústria dels marinencs. S’encetava així el que més
tard s’anomenaria el segle de la pansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada