ELS REPOBLADORS QUE VAN ABANDONAR EL RÀFOL DE XALÓ

Els intents de repoblar la Baronia de Xaló comencen tan aviat com els moriscos l’abandonen. No obstant això, caldrà esperar fins a la signatura de la Carta Pobla de 1611 per tal de veure els incipients resultats d’un procés que es perllongarà en el temps. L’anterior afirmació ens porta inexorablement a plantejar-nos quina fou la causa que va motivar aquesta dilació cronològica. L’explicació s’ha de buscar en una mena d’estira i arronsa del senyor amb els repobladors per la necessitat d’aquell de continuar amb el conreu de les seues possessions[1] –la font de les seues rendes– i l’interés d’aquests d’obtenir unes bones condicions en matèria de censos i partició de fruits. D’una manera general –però que creiem que també seria aplicable a la Baronia de Xaló–, M. Navarro Benito i P. J. Pla Alberola parlen d’una negociació que no va resultar gens senzilla per les diferències oposades i difícils de conciliar que existien entre els senyors –que tenien la terra, el bé més preuat– i els colons –que representaven la força de treball sense la qual la terra no valia per a res.[2]   

Però també la situació de tants dominis despoblats per tota la geografia del regne de València va donar al repoblador d’aleshores la possibilitat d’escollir i convertir-se en vassall d’aquell senyor que es comprometera a tractar-lo més generosament amb la concessió d’un major nombre de cases i terres, i que es conformara amb el pagament d’un cànon anual més reduït i, a més a més, s’avinguera a reclamar per a si una menor proporció en el repartiment dels fruits obtinguts de la collita. Aquest va esdevenir l’ideal de qualsevol camperol de principis del segle XVII, i a les envistes d’aconseguir-lo –en tot o en part– de vegades es feia necessari que el colon es desplaçara de senyoriu en senyoriu.

Aquesta motivació podria explicar el fet que molts dels nous pobladors que es van assentar a la Baronia de Xaló immediatament després de la deportació dels moriscos no s’hi van quedar de manera definitiva. La fase inicial de qualsevol procés de repoblació es caracteritza, precisament, per un component d’inestabilitat que impedeix la consolidació de la totalitat dels assentaments primerencs. Pel que fa a la seua durada, aquesta situació de provisionalitat es pot perllongar perfectament durant dècades. Amb la relació que us oferim a continuació pretenem donar a conéixer la identitat d’un grup de repobladors que tenien en comú dues circumstàncies: d’una banda, la condició d’estar entre els primers que es van establir al Ràfol de Xaló i, de l’altra, la d’haver abandonat el lloc per una o altra raó en algun moment de les tres dècades següents a l’inici de la colonització.

   

Alberola, Gaspar.- Aquest colon procedia de la vila de Xàbia. Del Ràfol de Xaló va passar finalment a Gata, acompanyat del seu fill Francesc, Elisabet-Anna Sapena –l’esposa d’aquest– i Gaspar –el fill primogènit del jove matrimoni, nat el 1602. Els tres altres néts del Gaspar van nàixer ja a Gata: Francesc (1615), Bertomeu (1616) i Blai (1625).[3] En aquest lloc Gaspar va intervenir com a signatari de la Carta Pobla el dia 4 de març de 1611.[4]

Ferrer, Genís.- Aquest colon, originari de la Vila Joiosa, representa un supòsit que podríem considerar especial pel motiu que explicarem tot seguit. El tal Ferrer se’n va anar prompte del Ràfol, però curiosament va deixar-hi el seu fill Joan[6]. Aquest apareix esmentat en la Carta Pobla com a signatari, i fou el pare del Genís Ferrer que menciona el Capbreu de 1635[7]. Del primer Genís, sabem que el senyor li havia establit abans de setembre de 1611 una casa al carrer del Pou Nou del Ràfol que, amb la seua partida, en Pere d’Íxer va reassignar al mallorquí Sebastià Mestre. La resta de propietats que havia rebut –un tros de terra a Passula, un altre al Pla a la vora del camí de Benissa, dues fanecades de terra horta a la Tarafa, a més d’una heretat a Murta i l’altra a Masserof– passaran també a mans d’altres repobladors[8]. De l’anterior relació es pot extreure la conclusió que el lot de terres que el senyor li havia atribuït a aquest repoblador es caracteritzava per la seua varietat, ja que hi trobem una combinació de parcel·les de regadiu i secà junt amb les de pla i muntanya. Es tracta un criteri distributiu que cal remarcar que era habitual en aquella època, i que permetia garantir un fonament d’igualtat entre els colons.

Figuerola, Blai i Pere.- Aquest colon ja tenia terres establides al Ràfol el 1611, i el seu germà Blai en va rebre el 1618. Posteriorment, se’n van anar al Real de Gandia, on es van posar a residir de manera definitiva. Blai es va casar allí amb Constança Banyuls. De l’arxiu parroquial de l’esmentada localitat saforenca hem extret l’acta del seu matrimoni, on entre d’altres informacions figura també la de la data de celebració de l’enllaç: el dia 22 del mes de setembre de 1621.[9]

Martines, Lluís.- Era natural de la vila de Calp, on va contraure matrimoni amb Melciora Farga (o Fargues). Des de l’esmentada població es va traslladar amb la seua família al Ràfol. Hi va intervenir com a signatari de la Carta Pobla. En una data que no resulta fàcil de determinar, van abandonar la Baronia de Xaló per tal d’instal·lar-se a la Llosa. Aquest matrimoni va tenir cinc fills: Maria, Pere, Beatriu, Francesc i Josep. La primera fou l’única que va tornar al Ràfol en casar-se amb el murler Tomàs Reig, que havia fixat la seua residència en dit lloc. Desconeixem en quina data es va produir el decés del Lluís Martines, però sí que sabem la del traspàs de la seua esposa. El Llibre de Difunts del Primer Quinque Libri de la Parròquia d’Alcanalí ens diu que a 9 de abril de 1645 murió Melchora Fargues, muger de Lois Martines, habitadora en la Llosa (…) No (h)izo testamento; dexó de palabra por su alma 20 l(ibras), quiere i es su voluntad se pague el entierro y de lo demás se le digan misas rezadas. (H)a de dar razón Jusepe Martines. Fue enterrada en el sementerio.    

Martínez, Guillem.- L’any 1635 residia a la ciutat de Villena, que aleshores pertanyia al regne de Castella. Quan encara vivia al Ràfol, estava casat amb Esperança Brava, que va morir en aquest lloc. Com que el vidu volia casar-se amb Catalina Romera, veïna també de Villena, era obligatori publicar les amonestacions corresponents a la pàrroquia de Xaló. El rector Granulles en les seues anotacions no fa referència a un període concret de residència d’aquest repoblador, només explica que vivió en este lugar de Xalón algún tiempo.[10]

Martínez, Pere.-  El 1623, l’esmentat repoblador estava instal·lat al Ràfol amb la seu a esposa, Anna Garcia. El dia 15 d’octubre de 1625, va intervenir com a testimoni en el casament de Joan Ribes, natural de Santa Margalida i resident al Ràfol, i Bàrbera, la filla d’Antoni Martínez i Anna Rupérez, dos colons d’origen castellà.[11] Aquesta dada ens fa pensar en alguna mena de parentiu entre els dos Martínez que, sense disposar de més dades, resulta difícil de confirmar.

Pedro, Antoni.- D’aquest colon coneixem poques dades. Del Ràfol sabem que es va traslladar a Gata, i que allí l’any 1645 va intervenir com a signatari de la segona Carta Pobla d’aquest lloc.[12]

Pelegrí, Joan.- Aquest repoblador va estar residint al Ràfol fins que es va produir la mort de la seua muller, Francesca Rodríguez. L’esmentat decés va tenir lloc el dia 26 de març de 1623, i l’acta que així ho acredita fou redactada pel rector Granulles. La partida de defunció ens dóna algunes dades interessants sobre aquesta parella. Així, sabem que Joan Pelegrí exercia l’ofici de guarda i que eren un matrimoni de pocs recursos econòmics. Per això la Francesca fou soterrada al fossar i no a l’interior de l’església, que era el lloc d’inhumació dels veïns més benestants. A més a més, mossén Granulles esmenta que Joan es va gastar la suma de tres lliures en l’enterrament de la seua difunta esposa.[13] Tres mesos després, el vidu el trobem establit a Dénia, on es va casar amb una fadrina dita Caterina. La núvia era filla del matrimoni integrat per Cristòfol Serra i Elisabet Adam, tots dos naturals de l’illa d’Eivissa. L’enllaç conjugal es va celebrar el 14 de juny de 1633. [14]   

Penyalva, Sebastià.- Fou signatari de la Carta Pobla de l611. Es va traslladar del Ràfol a Senija. Aquesta circumstància, la coneixem per mitjà d’unes amonestacions de matrimoni que el rector de Xaló va publicar l’any 1634, on s’indicava que una donzella dita Marianna[15], filla de Sebastià Penyalva i Caterina Jorro, nascuda al Ràfol habitava a Senija. També, hi apareixia esmentat el seu promés, el Miquel Malonda de Teulada, que aleshores residia també a Senija.[16]

Ponsoda, Joan.- Va deixar el Ràfol per a establir-se a Senija, on Pere-Gabriel, fill d’ell i de la seua esposa, Felipa Buforra, va rebre les aigües baptismals l’any 1614.[17]

Ridaura, Jeroni.- Fou signatari de la Carta Pobla, i era germà de Nicolau. Tant l’un com l’altre van arribar a la Baronia de Xaló des de la població de Castelló de la Ribera. Jeroni estava casat amb Magdalena Ferrer i, durant la seua estada al Ràfol, van tenir una filla a la qual van posar el nom de Josepa. Jeroni va morir al Ràfol el 21 de desembre de 1629, i en aquest lloc fou soterrat.[18] L’any 1634, quan ja s’havia produït el retorn de la resta de la família Ridaura a la seua vila d’origen, es van publicar al Ràfol unes amonestacions on es donava a conéixer la intenció de la Josepa de casar-se amb el seu conveí Andreu Carbonell, el vidu de Maria Aranda, morta a Castelló de la Ribera.[19]

Sala, Joan.- Aquest colon era natural de Sant Joan d’Alacant. Va participar en la signatura de la Carta Pobla de 1611. Estava casat amb Àngela Rodrigo, originària també de Sant Joan. Aquest matrimoni va tenir dues filles –Maria i Isabel-Joana– i dos fills –Joan i Miquel–, que pensem que podríem haver nascut entre els anys 1605 a 1618. La família es va traslladar des del Ràfol a Alcanalí, on hi havia un grup de repobladors que a l’igual que ells procedien de l’Horta d’Alacant[20]. Maria es va casar a Alcalalí amb el Gaspar, el fill de Francesc Alberola i Elisabet-Anna Sapena. Quant a aquest enllaç matrimonial, convé recordar que tant els Alberola com els Sala havien residit al Ràfol en els anys inicials de la repoblació del lloc. Per tant, no resultaria estrany que entre ambdues famílies s’haguera desenvolupat un vincle d’amistat que no es va perdre quan van abandonar la Baronia de Xaló: els primers cap a Gata, i els segons vers Alcalalí. Com a darrera nota biogràfica, hem d’afegir-hi que Joan Sala va morir a Alcanalí el 27 d’agost de 1624.

Súnyer, Bertomeu.- Aquest colon i la seua segona esposa, Jaumeta Colomar, estaven vivint a Xeraco l’any 1630, però abans d’instalar-s’hi van establir el seu domicili al Ràfol de Xaló. La referida circumstància, la coneixem per mitjà de les amonestacions fetes arran de la preparació de les noces de la seua filla Francesca, de qui mossén Granulles afirma que era natural de Xaló, és a dir, havia nascut en aquest lloc. El promés de la Francesca era Bernat, fill de Bernat Ribes i Isabet Joan. Aquesta parella era originària de l’illa d’Eivissa i s’havia aveïnat a Xeraco.[21]   

Autors: Josep Mas i Martí & Jaume Noguera i Mengual 

---

[1] A títol de curiositat, recordarem que en el moment de la deportació dels moriscos es trobava pendent de recol·lectar la collita de la dacsa, un cereal d’origen americà, que havia adquirit certa importància en l’agricultura valenciana.

[2] Myriam Navarro Benito i Primitivo J. Pla Alberola, La repoblació de Tàrbena després de l’expulsió dels moriscos, article aparegut en les Actes de les Primeres Jornades de Repoblació Mallorquina al Sud Valencià, segle XVII, celebrades a Tàrbena el 2007, pàgina 129.  

[3] Aquestes dades, ens les ha facilitades el genealogista José Ramón Pérez Martínez.

[5] APD, any 1610, foli 227v.

[6] Per tant, Joan Ferrer no va partir amb el seu pare, sinó que va romandre a la Baronia de Xaló on el senyor li va cedir en emfiteusi les següents propietats: una casa al carrer Major del Ràfol, dues fanecades de regadiu al Pla de les Hortes, una parcel·la a la Vinya Vella del Senyor a prop del camí de Calp i, finalment, una cafissada de terra al Pla, situada en la proximitat de les Cases del Ràfol, junt al camí de Benissa i al costat d’aquella possessió que havia pertangut al seu pare abans de marxar-se de Xaló.            

[7] ADPV, Sig. e 2·4, Llibre 44.

[8] Pel que a la propietat de Passula, desconeixem la identitat de l’emfiteuta que la va rebre. Quan a la resta, sabem que la del Pla va passar al denier Joan Gavilà, l’horta de la partida de la Tarafa al mallorquí Joan Forner, la de Murta a Sebastià Penyalba i la de Masserof al català Montserrat Pastor. 

[9] Josep Mas i Martí & Jaume Noguera i Mengual, La terra i la gent del Xaló repoblat, Col·lecció Mirades cap a Xaló número 1, 2007, pàgina 39.

[10] APX, II Quinque Libri, Llibre de Matrimonis, foli 9 v.

[11] APX, I Quinque Libri, Llibre de Matrimonis, foli 10.

[12] Abel Soler, Rafa Jordà & Ramon Yago, Gata de Gorgos: geografia, història, patrimoni, 2007, pàgina 69.

[13] APX, II Quinque Libri, Llibre de Difunts, foli 6 rev.

[14] APD, Quinque Libri, 1633, foli 202.

[15] Marianna tenia una germana gran dita Caterina. Tant l’una com l’altra varen nàixer al Ràfol mentre els seus pares residien allí. L’infantament de Caterina es va produir probablement l’any 1610 i el de Marianna el 1612.

[16] APX, Segon Quinque Libri, Llibre de Matrimonis, foli 6 v.

[17] APS, Índex, Batejos.

[18] AXP, Segon Quinque Libri, Llibre de Difunts, foli 2 rev.

[19] AXP, Segon Quinque Libri, Llibre de Matrimonis, foli 7 v.

[20] Entre aquests repobladors, es trobava el Miquel Llorca i la seua esposa Isabel, tots dos naturals de Sant Joan d’Alacant. Batiste, el fill d’aquest matrimoni, es va casar a Alcanalí el 14 de novembre de 1627 amb Isabel-Joana Sala i Rodrigo, la filla de Joan i Àngela.

[21] APX, Segon Quinque Libri, Llibre Matrimonis, foli 4 rev.