ELS PREPARATIUS PER AL REPOBLAMENT DE LA BARONIA DE XALÓ

En Pere d’Íxer havia pres possessió de la Baronia de Xaló el 1608, és a dir, l’any anterior al de l’expulsió dels moriscos. El nou baró era aleshores un home jove i encara inexpert en el regiment dels seus dominis. Aquesta fet va motivar que el seu pare, en Gonçal d’Íxer, abandonara temporalment el convent de València en què havia ingressat l’any 1601 i on se’l coneixia amb l’apel·latiu de fra Tomàs. Miguel Monserrat Cervera en Drástica Decisión, un article seu publicat l’any 2005, feia referència a la vocació religiosa d’en Gonçal i aportava les següents dades:

En el año 1601, don Gonzalo d’Íxer tras haber enviudado y a pesar de tener ocho hijos, la mayoría de ellos menores de edad, toma la drástica decisión de abandonar la vida civil y hacerse religioso por lo que decide ingresar en el convento franciscano "De la Sangre de Jesucristo" construído fuera de las murallas de Valencia, en la calle Alboraya y tras el periodo de noviciado se dispone a realizar los votos perpetuos de obediencia, castidad y pobreza el día 8 de septiembre de 1601.

Els vuit fills a què al·ludeix Miguel Monserrat, els havia tingut amb la seua esposa, na Maria de Castellví, i eren els següents: Pere, Joan, Francesc, Lluís, Pau, Vicenta, Jerònima i Àngela. En Pere era el primogènit dels fills mascles, i la seua minoria d’edat l’any 1601 va determinar que entrara sota la tutela de la comtessa de l’Alcúdia, n’Àngela Montagut Vilanova i de Ribelles, la seua àvia materna, que serà qui regirà la Baronia de Xaló entre els anys 1601 i 1608.   

Aquest territori vivia en aquella època una de les etapes més crítiques de tota la seua història, i la presència d’en Gonçal es feia absolutament necessària per tal de col·laborar amb el seu fill. En Gonçal representava la veu de l’experiència, i el jove baró no podia ni devia ignorar-la. 

En el procés de redreçament d’aquella díficil situació cal destacar la figura del canonge Francesc Roc Torrent. En Pere d’Íxer el va nomenar procurador seu el dia 20 de juny de l’any 1609. Per la documentació que s’ha conservat podem concloure que la personalitat del canonge era la d’un esperit meticulós i administratiu. A través de les minucioses anotacions que el canonge va anar fent, en especial les que es referien al pagament de les despeses senyorials, hui coneixem les contínues visites que en Pere d’Íxer -que residia habitualment a la ciutat de València- va realitzar a Xaló en el període comprés entre els anys 1610 i 1611.

Amb la signatura de la Carta Pobla amb els nous pobladors i la represa de l’activitat econòmica a tota la Vall, la freqüència de les estades d’en Pere a la Baronia de Xaló, com és lògic, va començar a minvar. Així, l’any 1612 no tenim constància documental que el senyor vinguera en cap ocasió; aquesta absència era, sens dubte, el senyal més evident que la situació general havia millorat bastant d’ençà de l’expulsió dels moriscos.

                                    

VISITES D’EN PERE D’ÍXER A  XALÓ EN EL PERÍODE 1610-1611

12 de maig de 1610

18 de maig de 1610

12 de juliol de 1610

9 de novembre de 1610

3 de juliol de 1611

12 de setembre de 1611

  

Com a conclusió de tots aquests preliminars, cal que ens centrem ara en l’examen de la Carta Pobla de 1611. El 12 de setembre de l’esmentat any és certament una data històrica per a la Baronia de Xaló, ja que es correspon amb el dia de la signatura d’aquest conveni. Per la seua transcendència aquest document està considerat com l’acta refundacional de Xaló i Llíber després de l’expulsió dels moriscos. 

El document s’estructura en una introducció, un colofó i, enmig de tots dos, trobem el gruix del seu contingut constituït per 32 capítols que configuren el nou règim senyorial que s’implanta arran del decomís del béns que havien pertangut als antics pobladors. La  redacció de la Carta Pobla de 1611 és obra de Joan Llorenç Roures, notari de la ciutat de València, i va ser signada en presència d’aquest mateix fedatari, d’una banda, per en Pere Acasi de Joan de Montagut i d’Íxer i, d’altra, pels nous repobladors representats de la següent manera: per la part del Ràfol de Xaló, Jaume Albanell (jurat), Pere Andrés, Arnau Banyuls (jurat), Damià Ronda (justícia), Joan Bosch, Jaume Castelló, Antoni Ferrer, Joan Ferrer, Joan Font, Joan Gavilà, Antoni Martines, Lluís Martines, Joan Masanet, Sebastià Mestre, Andreu Monserrat, Mateu Montaner, Bertomeu Oliver, Martí Pastor, Sebastià Penyalva, Sebastià Quecles, Jeroni Ridaura, Nicolau Ridaura, Francesc Rúvio, Pere Rúvio, Joan Sala, Baltasar Serra, Joan Serra eivissenc, Miquel Valero i Joan Vallés i, per la part de Llíber, Miquel Monjo (justícia), Pere Noguera (jurat), Jordi Puig, Sebastià Mas, Rafael Puig, Antoni Monjo, Miquel Salvà, Miquel Vidal, Miquel Mas, Bernat Femenia, Pere Llull, Antoni Puigserver, Francesc Mas, Joan Noguera, Onofre Mas, Joan Ros, Jaume Vidal, Climent Armengol, Pere Morell, Pere Monserrat, Pere Oliver, Rafel Pou, Francesc Penya i Bertomeu Puig. 

Autors: Josep Mas i Martí & Jaume Noguera i Mengual