La
primera qüestió que hem de tractar consisteix d’esbrinar a qui pertanyien els
terrenys que ocuparan aquests dos carrers. El “Padró de la Riquesa de Xaló
(1839-1848)” és la font documental en què ens basarem per a contestar
l’anterior pregunta. Segons les dades que aquest document ens ofereix els
terrenys eren propietat de la família Gil. Començarem examinant els béns que
posseïa un dels seus membres, Batiste Gil. El seu patrimoni registra l’any 1848
la baixa de una finca situada en la partida de la Séquia de Torres, que pasó a los dueños de las casas de la
calle de la Enseñanza y San Antº. en
el año 1842. A continuació d’aquesta nota, el Padró especifica parcialment
la identitat d’aquests veïns: Josep Mas, Batiste Llopis[1],
Pere-Joan Oliver, Tadeu Grimalt, Joan Monjo, Joan Ripoll[2],
Tadeu Berenguer i altres. Dita finca, doncs, és objecte d’una divisió en solars
o patis per a la construcció de nous habitatges.
Per
tant, en el referit any s’inicia un notable impuls per a la urbanització d’aquests
dos carrers que formen part del Primer Eixample de Xaló. D’altra banda, la
venda les parcel·les en qüestió hem de suposar que aportaria a aquest
terratinent uns ingressos que qualificaríem de “nous”, perquè no són ja els
tradicionals procedents de les rendes agrícoles. El creixement demogràfic de la
vila és el factor que explica la necessitat d’ampliar el casc urbà en la manera
plasmada en el Plànol Geomètric de 1847. Un sector de la denominada partida de
la Séquia de Torres, la dels terrenys més pròxims a les “parets del poble”,
assumirà aquesta expansió urbanística.
En
el patrimoni de Batiste Gil no s’observen noves adquisicions derivades d’una
compravenda; en canvi, sí que s’ha de fer notar que entre els anys 1842 i 1846
es converteix en titular de set propietats. Les rep per via hereditària de la
vídua de Joan Gil. Es tracta d’un corral, dues finques situades a la Solana i la resta a les partides de la Tarafa, la Séquia de Torres, les
Hortes d’Avall i el Pla de Llíber. Segons les dades del Padró, la de la Séquia
de Torres, fita amb un altre tros del seu germà Fulgenci, les cases del poble i
el camí del Masserof (que en aquella època discorria més a l’est que l’actual
carretera de Bèrnia). Aquesta finca és, precisament, la que serà objecte de
segregació en parcel·les urbanes. Ell en té una altra a la mateixa partida que no
fita amb aquesta, sinó amb la del seu germà Fulgenci. Així mateix, l’any 1848
incrementa el seu patrimoni, també per mor d’una herència, amb una horta
situada a la Tarafa i una petita propietat[3]
que rep del seu sogre.
El terreny que Batiste
adquereix de la vídua de Joan s’origina per la divisió d’una propietat de major
extensió. Segons les dades cadastrals de 1839, les fites de la finca inicial
eren el camí del Masserof, el de Benissa, Antoni Palú i Damià Ferrà. En aquell
any consta com a titular dominical la vídua de Joan Gil, però posteriorment la
propietat queda segregada en dues meitats: l’una per a Batiste i l’altra per a
Fulgenci. La d’aquest té com a fites les següents: el seu germà Batiste, la
Séquia de Torres i el camí de Benissa.
Anteriorment, hem esmentat que Fulgenci Gil també tenia
propietats a la denominada partida de la Séquia de Torres. Precisament, els
autors Josep Mas i Jaume Noguera van examinar una qüestió referida al
desenvolupament urbanístic d’aquest sector en el seu treball El municipi de Xaló a l’època liberal
(1833-1868), on ens expliquen que, entre els punts de l’ordre del dia de la sessió del Plenari de l’Ajuntament de Xaló del dia 10 del mes de juny de
1866, hi havia una petició presentada per l’esmentat Fulgenci Gil:
Se dio cuenta de una
solicitud presentada por Fulgencio Gil y Gayá reclamando el valor de la uva o
pasas que hubieran podido producir las cepas arrancadas en el terreno que dio
al Ayuntamiento en el mes de Enero del año último, para continuar la Calle de la Virgen hasta la de
Salamanca; después de una detenida discusión se dejó en resolución para la
sesión venidera, en que se tomarán antecedentes para cerciorarse de los plazos
que tiene de costumbre esta Población de ser los del vendedor o viceversa.
La sessió vinent,
que es va celebrar una setmana després, va servir perquè els membres del
Plenari reberen tota la informació que necessitaven conéixer sobre aquesta
matèria:
Dada cuenta del
estado en que se quedó la reclamación solicitada por Fulgencio Gil y Gayá,
después de una detenida discusión y tomados los antecedentes necesarios con el
informe del Perito Agrónomo, Jayme Ripoll y Noguera, que manifestó que la
práctica seguida en esta Población por éste y sus antecesores, Andrés Femenía y
Juan Puigserver, ya difuntos, era y ha sido la de ser los productos de
cereales, o dígase la cosecha de San Juan, de los vendedores de tierra que lo
realicen hasta el día veinte de Marzo y los de Todos los Santos igual día del
mes de Mayo; y, como el interesado Fulgencio Gil cobró el importe del terreno
cedido al Ayuntamiento en dicho día veinte de Mayo, la Municipalidad por
mayoría acuerda el abono de la uva o pasas que reclama; y para su evaluación
nombra por perito evacuador al citado Jayme Ripoll y Noguera, haciéndose saber
lo proveído a Fulgencio Gil para que en el acto de la notificación nombre otro
perito por su parte, quien en unión del nombrado por el Ayuntamiento
justiprecien la pasa que hubiera podido producir las cepas arrancadas en el
terreno deslindado, teniendo en cuenta los gastos de legía[4],
leña[5] y
demás que por cálculo podrían originarse en la recolección de dicho fruto, para
cuyo efecto instrúyase el oportuno expediente.
Autor: Josep Mas i Martí
[1]Segons l’esmentat Padró de la
Riquesa, Batiste Llopis té un augment l’any 1848: Patio de Baut.ª Gil. Lindes: Andrés Sanchis y otros.
[2]En la relació de propietats
de Joan Ripoll, consta la següent anotació: Aumentos
en 1848: Patio que era de Bautª. Gil;
lindes, Juan Moncho y Bertomeu.
[3] El Padró no diu en quina
partida es troba situada, només parla d’un
bancalet de su suegro; lindes: Ferrá y monte.
[4] Es refereix al lleixiu
tradicional.
[5] Ací hem d’entendre que es
tracta del valor de la llenya que
s’hauria necessitat per al fornet d’escaldar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada