LES PROFESSIONS I ELS OFICIS DELS XALONERS DEL SEGLE XVII

Tot i que el Xaló del segle XVII era un lloc, la seua estructura administrativa i la gran diversitat d’oficis i professions que s’hi exercien li conferien l’aparença d’una petita vila.

Caldria distingir, d’una banda, entre aquelles professions que tenien caràcter administratiu, de gestió institucional o que suposaven que aquells que les practicaven sabien llegir i escriure i, d’altra, en un segon grup els oficis manuals, on quedarien inclosos els llauradors, els ramaders i els artesans.

Entre les primeres, convé fer menció dels notaris, els mestres d’escola, els metges o cirurgians, els procuradors, els batlles o els rectors de la parròquia que, tot i que constituïen un grupuscle dins del conjunt de les dedicacions laborals dels xaloners del segle XVII, cadascú d’ells tenia una gran capacitat d’influència social en qüestions relatives a la seua professió.

Almodiner	Sebastià Quecles
Batlles	Pere Martí
Cirurgians i doctors en medicina	Domingo Robles, Tomàs Pelló i Joan Vidal (doctor)
Escrivà	Bernat Alberola
Estudiant de notari	Tomàs Ximeno
Mestre d’escola	Joan Pont
Notaris	Joan Antoni Torres, Miquel Martí, Jaume Ferrer
Rectors	Andreu Torrella, Laodicio de Pedro Granulles, Vicent Vargues, Pere Feliu, Juan Solaz i Josep Paradís, entre d'altres.

Pel que fa als oficis manuals, la dedicació de la major part dels veïns de Xaló al segle XVII era l’agricultura. El conreu de la terra constituïa, sens dubte, la principal font de riquesa de la nostra Vall. La dura vida dels llauradors estava marcada per les faenes agrícoles que tenien des de la sembra a la collita un tempo successiu que havia de ser observat rigorosament. Segons el Capítol XII de la Carta Pobla de 1611, el llauradors estaven obligats a procurar y cultivar cascú totes les terres quels seran establides, de tal manera que si per temps de quatre anys contínuos ara o en lo sdevenidor aquells o algú de aquells o dels dits sos successors dexaran de procurar dites terres stablides o alguna part de aquelles per poca que sia la que dexaran de procurar, en tal cas passat dit termini de quatre anys contínuos en continent y sens precehir íntima protestatió, interpellatió ni declaratió alguna les cases y totes les terres posseïdes per la tal persona o persones cayguen en comís [o siga, que se’ls desposseïsca de les seues terres].

El Capbreu de 1635 no conté referències directes a l’ofici de ramader, però l’existència d’uns quants corrals a les partides, una carnisseria al Pla de la Séquia amb la triple funció d’escorxador, bovalar i expenedoria de carn i, finalment, el pagament de la sisa de la carn o impost que gravava el consum d’aquest producte ens confirma que en aquella època es realitzava algun tipus d’activitat pecuària que apareix descrita en el Capítol XI de la Carta Pobla de 1611:

       (…) les bèsties y ganados, grosos y menuts, dels vehins dels dits llochs puguen pasturar en los tèrmens del Cau, Marnes y Masarof, no de altra manera que los ganados no puguen dormir en los dits tèrmens, sinò que hajen de tornar cada nit a dormir al poble y al corral de ahon exiran y ab tal axí mateix y no de altra manera que qualsevol dany ques farà en dits tèrmens respectivament se haja de pagar per lo amo de les bèsties y ganado [és a dir, el ramader] que faran dit dany.   

En referència a la resta d’oficis manuals, el següent quadre fa palés l’ample ventall de dedicacions que es donen dins aquest grup:

Barber	Domingo Robles
Canterers	Antoni i Nofre Calafat
Corder	Lluís Boscà
Ferrer	Pere Gilabert, Domingo Marí
Fusters	Joan Pont, Pere Femenia
Manyà	Rafel Omar
Obrers de vila	Antoni Ferrer, Tomàs Reig, Francesc Desprades, Francisco Arnuero i Joan Prades
Rajoler	Una àpoca el menciona, però no diu el seu nom
Sabater	Rafel Llobera
Sastre	Miquel Quecles
Sepulturer	Joan Bardica
Teixidor de lli	Joan Jaume
Teuler	Bernat Rúvio