La situació administrativa de la nostra baronia després del repoblament era la de dos pobles que conformaven
una única universitat (o ajuntament, en la terminologia actual). En el capítol
XXVI de la Carta Pobla de 1611 s’estableix expressament que:
Tots los vehins dels dits llochs del Ràfol i
Llíber han de fer una universitat y cos, com si tots vixquessen y habitassen
dins lo present lloch del Ràfol, venint los del dit lloch de Llíber per als
concells y juntes que s’offeriran al dit y present lloch del Ràfol.
La circumstància que els dos pobles
hagueren de compartir l’administració local va obligar a un repartiment de
càrrecs que devia ajustar-se al següent esquema: d’una banda, al Ràfol hi hauria
un justícia, un lloctinent del justícia, un mostassaf i un jurat en cap i,
d’altra, a Llíber es nomenaria un jurat i un justícia propis; el Ràfol disposaria
d’un Consell Particular mentre que Llíber només participaria en el Consell
General.
L’expressat repartiment del govern de la
universitat va provocar més d’un conflicte entre els dos llocs, que varen
acabar solucionant-se a través d’una concòrdia signada per les dues poblacions
el dia 17 de maig de 1632. Aquest document modificava algunes de les disposicions de la Carta Poblala Concòrdia
de 1632 recull la següent disposició:
Item, és estat pactat, determinat, avengut i concordat que dels 3
jurats que cascún any se elegixen, los dos de Xaló y lo hu de Llíber, lo any
que lo justícia sia de Llíber sia lo jurat en cap de Xaló y lo any que lo
justícia sia de Xaló lo jurat en cap sia de Llíber y asó s’observarà
perpètuament.
Quasi tots els aspectes d’aquesta concòrdia van en la línia d’assegurar que no falte mai en les institucions de
la comuna universitat la representació proporcional del lloc de Llíber per tal
de garantir un equilibri de poders entre les dues poblacions de la Baronia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada