L'EMPREMTA MORISCA DE L'ANTIGA BARONIA DE XALÓ

A començaments del segle XVII, la Baronia de Xaló era un senyoriu que pertanyia a la casa nobiliària dels Íxer, i estava integrat pels llocs del Ràfol, Llíber i Benibrai. La població que hi habitava era majòritariament morisca. L’any 1603, al territori de la Baronia vivien 129 caps de família que tenien la condició de cristians nous, dels quals 77 residien al Ràfol de Xaló, 32 a Llíber i 20 a Benibrai. Els seus llinatges són els que referirem a continuació:

EL RÀFOL DE XALÓ[1]

Cosme Vetera, justícia; Cosme Dolac i Miquel Arriol, jurats; Francesc Moxet, lloctinent de justícia; Miquel Tampa, menor; Miquel Blanco, lo pobil; Vicent Marcet; Jaume Alasarahi; Gonçal Suleylich; Miquel Menchine; Gaspar de Guar; Gaspar Moar; Francesc Modagar; Onofre Blanco; Joan Marcet; Pere Merant; Beltrà Soch; Joan Suleylech; Onofre Maysaret; Rafel Soch, menor; Rafel Soch, major; Jeroni Boquet; Miquel Soch; Vicent Benet; Joan Bacanet; Miquel Pandur; Francesc Cuxet; Joan Lambert; Francesc Ammar; Joan Blanco; Vicent Marcet, menor; Francesc Ammar; Joan Blanco; Vicent Marcet, menor; Francesc Coxí; Lluís Blanco; Guillem Trequet; Gaspar Merchu; Miquel Pandur, major; Miquel Gallardí; Joan Cacem; Miquel Blanco; Joan Caylugi; Miquel Manjor; Miquel Pandur, menor; Jaume Suleylech; Cristòfol Bacanet; Onofre Soltan; Joan Sastre; Miquel Tampa, major; Joan Alasarach; Francesc Moxet, major; Vicent de Guar; Jeroni Choquet; Francesc Bodoni; Damià Nagayto; Miquel Soch; Miquel Moaar; Joan Dodde; Miquel Benet; Gaspar Rotul; Nofre Bacanet; Lluís Blanco, major; Francesc Felta; Lluís Taftaf; Onofre Suleylech; Miquel Boquet; Francesc Vetero; Lluís Taer; Miquel Vetera; Miquel Moxet; Francesc Cuquet; Jeroni Arriol; Miquel Soch; Gaspar Soch, menor; Joan Choquet; Miquel Tamboret; Miquel Aloysar; Miquel Arriol, major; Gaspar Soch, major.

LLÍBER[2]

Miquel Jummani, justícia; Francesc Bastant, jurat; Miquel Arbi, major; Miquel Danon; Gaspar Esio; Gaspar Crespo; Miquel Mutdey; Pere Masarofí; Lluís Fuxi; Joan Machueh; Onofre Danon; Jaume Cortés; Pere Cachinachi; Gaspar Machuch; Gaspar Arbi; Francesc Mutdey; Jaume Fuxi; Vicent Cortés; Alonso Guerra; Cosme Boquet; Pere Cortés, major; Jeroni Marchuch; Jeroni Benet; Gaspar Ufef; Miquel Xeyueni; Joan Masçorofí; Jeroni Ufef; Miquel Cortés; Francesc Pere Mondoll; Jeroni Cortés; Joan Benet; Lluís Arbi.

BENIBRAI, 1603[3]

Pere Soldado, jurat de Benibrai; Joan Marset; Miquel Payla; Francesc Marset; Jaume Xarafel; Joan Payla; Onofre Marset; Jaume Xarafet; Joan Payla; Francesc Machet; Pere Machet, major; Pere Magaja; Miquel Danon; Jaume Soldado; Miquel Ysach; Guillem Baconí; Pere Machuet; Pere Marset; Joan Danon; Pere Cuxet; Onofre Vaet; Miquel Soldado.

Sis anys després, concretament, el dia 22 de setembre del 1609, el rei Felip III va manar que es publicara el ban on s’ordenava l’expulsió de tots els moriscos que vivien al regne de València. En aquell moment, a l’actual  Marina Alta només hi havia cinc viles que estaven habitades exclusivament per cristians vells: Dénia, Xàbia, Teulada, Benissa i Calp. Tret de les viles mixtes d’Ondara, Pego, Forna i Murla, la resta de poblacions de la comarca eren llocs de moriscos que, amb la mesura de la deportació, estaven a punt de perdre tots els seus habitants i la Baronia de Xaló també es trobava en aquesta situació tan dramàtica.

I els afectats, de quina manera es van prendre la referida imposició reial? En aquest punt, hem diferenciar clarament els llocs més pròxims al litoral[4] –on  els moriscos van embarcar pacíficament cap a Orà– d’aquells altres situats a les valls interiors de la Marina, que van protagonitzar la  revolta de Laguar en contra de l’ordre d’expulsió. Els cristians nous de la nostra Baronia també van participar-hi i d’una manera força destacada. De fet, Xaló es va convertir en un dels focus principals de la rebel·lió, segons que conta el cronista Escolano:

A 24 de octubre, el capitán don Diego de Blanes, que estaba alojado con su compañía en Benissa, avisó a su maese de campo, don Sancho de Luna, que el cura del lugar de Jalón había llegado allí y (había) dicho que los moriscos habían desamparado el lugar y, dejando con muchas cuchilladas la imagen de Nuestra Señora y al Niño Jesús hecho pedazos, se habían llevado todo el trigo del señor y de la primicia. [5]

Per tant, els nostres moriscos van abandonar Xaló amb una actitud destructiva, en obert contrast amb la de pacífica resignació que van demostrar els conversos dels llocs situats més a prop de la mar, com ja hem comentat abans. De la nostra Baronia van partir cap a Laguar, on es van reunir amb altres revoltats procedents de les dues Marines i del Comtat, amb la intenció de desafiar l’ordre de l’expulsió. Aquest intent va resultar tan desesperat com inútil per la ràpida intervenció dels terços reials, als quals es van unir soldats enviats pel duc de Gandia i les milícies urbanes de Benissa, Teulada i d’altres viles. La resistència morisca va ser sufocada, finalment, el dia 29 de novembre de 1609. Aquesta data va suposar l’inici de la deportació dels vençuts des dels ports de Dénia i Xàbia cap a Orà.

Es va tractar, però, d’una expulsió que no va afectar als descendents dels derrotats. Aquests xiquets i xiquetes no van embarcar amb els seus pares, sinó que se’ls va obligar a quedar-se en terres valencianes com a servents de famílies benestants de cristians vells. En aquest article hem intentat a través de la documentació de què disposem conéixer la identitat i el destí dels morisquets i morisquetes que eren originaris de la Baronia de Xaló, i el resultat de les nostres investigacions us el exposem desglossat en tres taules referides respectivament al Ràfol de Xaló, Llíber i Benibrai:               

EL RÀFOL DE XALÓ

NOM DEL MORISQUET	EDAT QUE TENIA EL 1611	NOM I COGNOM  DE LA PERSONA DE QUI EREN SERVENTS	LOCALITAT ON VA PASSAR A RESIDIR
Isabet-Vicenta	7 anys	Marc Ximeno	València
Rafela	8 anys	Gaspar Artés	València
Miquel-Jeroni	12 anys	Marianna Duesa	València
Anna	7 anys	Vicent Navarro	València
Àngela-Joana	9 anys	Martí Bellmont	València
Maria	5 anys	Martí Bellmont	València
Jeroni-Miquel	5 anys	Joan Conchillos	València
Jerònima	3 anys	Joan Baptista Salt	València
Beatriu-Caterina	6 anys	Jerònima-Francesca Montero	València
Jaume-Nicolau	11 anys	Nofre Sans	La Llosa de Ranes
Maria Magdalena	6 anys	Jeroni Navarro	València
Jaume	10 anys	Miquel Rubio	Carcaixent
Àngela	9 anys	Nicolau Genuisi	València
Vicent	14 anys	Antoni Galiana	Ontinyent
Joan	11 anys	Miquel Simó	Ontinyent
Jerònima	5 anys	Miquel Simó	Ontinyent
Gaspar	7 anys	Onofre Pérez de Culla	Gandia
Miquel	9 anys	Jaume Sales	Oliva
Marianna	11 anys	Joan Pastor	Pego
Josep	13 anys	Francesc Cots	Pego
Miquel	10 anys	Teodor Picassarri	Murla
Joan	4 anys	Lluís Banyuls	Ondara
Ângela	6 anys	Lluís Banyuls	Ondara
Miquel	9 anys	Lluís Soldevila	Ondara
Anna	11 anys	Miquel-Joan Barberà	Ondara
Maria	7 anys	Miquel-Joan Barberà	Ondara
Vicent	11 anys	Genís Monllor	La Setla
Paula	9 anys	Antoni Caix	Pedreguer
Joan	8 anys	Jaume Ibáñez	Dénia
Joan	13 anys	Lluc Marc	Dénia
Rafela	12 anys	Joan Esteve	Dénia
Jaume	8 anys	Betriu Llorenç	Dénia
Vicenta	10 anys	Rafel-Benet Buquer	Dénia
Maria	12 anys	Jaume Qualladó	Dénia
Marianna	11 anys	Gregori Mulet	Dénia
Maria-Àngela	7 anys	Onofre Moià	Dénia
Àngela	12 anys	Francesc Esteve	Dénia
Josepa-Elionor	8 anys	Miquel Pasqual	Dénia
Joan-Antoni	9 anys	Miquel Pasqual	Dénia
Isabel	8 anys	Jaume Esteve de Joan	Dénia
Lluís	12 anys	Josep Mulet	Dénia
Jaume	14 anys	Joan Díez	Dénia
Pere	8 anys	Lluís Giner	Dénia
Vicent	7 anys	Jerònima Gavilà	Dénia
Vicent	13 anys	Jeroni Chabàs	Dénia
Marianna	8 anys	Ponç Vives	Dénia
Àngela	12 anys	Onofre Gavilà	Dénia
Marianna	8 anys	Rafel Mulet	Dénia
Marianna	10 anys	Miquel Pasqual	Dénia
Jerònima	13 anys	Úrsula Torres	Dénia
Àngela	7 anys	Antoni Morell	Teulada
Miquel-Joan	11 anys	Andreu Signes	Teulada
Caterina	3 anys	Jaume Bertomeu	Teulada
Miquel	12 anys	Francesc Bertomeu	Teulada
Pere	12 anys	Pere Buigues	Teulada
Jerònima	14 anys	Jaume Vives	Teulada
Onofre-Marc	10 anys	Antoni Ahuir	Teulada
Miquel	4 anys	Bernat Ivars	Benissa
Jerònima	12 anys	Joan Esquerdo	Benissa
Jerònima	5 anys	Joan Cabrera	Benissa
Vicent	8 anys	Pere Narbona	Benissa
Àngela	10 anys	Jaume Ivars	Benissa
Pere	12 anys	Andreu-Montserrat Ivars	Benissa
Anna	11 anys	Damià Perles	Calp
Joan	4 anys	Vicent Lledó	Sant Joan d’Alacant
Miquel	9 anys	Gregori Nomdedeu	Sant Joan d’Alacant
Joan	10 anys	Pere Navarro	Alacant
Marianna	6 anys	Onofre Alòs	Dénia
Esperança	6 anys	Ponç Durbà	Dénia
Rafel	5 anys	Rafel Martí	Dénia
Àngela	11 anys	Francesc Collado	Dénia
Rafela, filla de Joan Soldado[6]	10 anys	Jaume Gavilà	Dénia
Marianna, filla de Miquel Arriol	6 anys	Miquel Pasqual	Dénia
Vicent	6 anys	Ponç Lloret	Dénia
Àngela	5 anys	Cosme Vives	Dénia
Jerònima	11 anys	Antoni Mulet	Dénia

LLÍBER

NOM DEL MORISQUET	EDAT QUE TENIA EL 1611	NOM I COGNOM  DE LA PERSONA A QUI VA ENTRAR A SERVIR	LOCALITAT ON VA PASSAR A RESIDIR
Miquel	11 anys	Jaume Esteve de Joan	Dénia
Jaume	14 anys	Agnés Palmir	Dénia
Miquel	9 anys	Miquel Mateu	Dénia
Marianna	5 anys	Les Beates Baldones	Dénia
Vicenta	8 anys	Benet Búquer	Dénia
Miquel	12 anys	Francesc Oliva	Xàbia
Joan	4 anys	Baptiste Moyà	Dénia
Àngela	6 anys	Baptiste Moyà	Dénia

BENIBRAI

NOM DEL MORISQUET	EDAT QUE TENIA EL 1611	NOM I COGNOM  DE LA PERSONA A QUI VA ENTRAR A SERVIR	LOCALITAT ON VA PASSAR A RESIDIR
Jerònima-Anna	---	Baptiste Ivars	Alcanalí
Àngela	12 anys	Mateu de Sosa	Gandia
Vicent	9 anys	Josep Esteve	Dénia

Autors: Josep Mas i Martí & Jaume Noguera i Mengual  

---

[1]  Aquesta relació correspon als membres que integraven el Consell General de la Vall de Xaló en la data precitada. ADPV, e 2·6, caixa 1.

[2] Ídem.

[3] Ídem.

[4] El Verger, Els Poblets, Pedreguer o Gata.

[5] Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia, Segona part, Tomo II, 1879, Valencia, pàgina  22.

[6] Aquest Joan Soldado podria ser natural del lloc de Benibrai, on aquest cognom era prou freqüent.