dimarts, 28 de gener del 2014

UNA REFERÈNCIA DOCUMENTAL SOBRE EL MOLÍ NOU




A través de la reclamació feta per Vicent Pérez i Català en la data del 28 de febrer de 1893 davant l’autoritat judicial de Xaló, representada aleshores per Josep Noguera i Marqués, se sap que el dit Pérez tenia arrendat el Molí Nou, que havia pertangut al prevere Jaume Giner i Vilaplana, germà de l’advocat Joan Giner i Vilaplana, l'amo del Molí del Poble. El decés del rector Giner va suposar un canvi en la titularitat dominical d’aquest molí: de l’oncle havia passat a mans del nebot, Joan Giner i Martí, fill de l’esmentat Joan Giner i Vilaplana.

El contracte d’arrendament del Molí Nou havia conclòs a les darreries del mes de gener d’aquell any, i no s’havia renovat perquè l’hereu no tenia cap intenció de prestar-hi el seu consentiment. En la seua papereta de demanda, l'arrendatari es referia a una condició que segons ell les parts havien pactat i l'exposava amb la intenció de reclamar-ne el compliment:

       Se estipuló, además, como condición del convenio que se hizo para dar por terminado el arriendo, en que el demandado Juan Bautista Giner abonará al que dice todos los gastos, expensas o mejoras necesarias que hubiese hecho en el Molino por cuenta del dueño, entre cuyas obras se corresponden los reparos hechos en el azud o presa de las aguas del molino. Estas obras importaron: servicio de cantería, ciento treinta y siete pesetas; carpintería, cuarenta y cinco pesetas; albañilería, doce pesetas, cincuenta céntimos;  mortero, quince pesetas y por la cal necesaria cuarenta y cinco pesetas, digo, cuarenta pesetas. Importaron el total doscientas cincuenta pesetas.

A l'arrendatari li corresponia justificar que les reparacions esmentades eren absolutament imprescindibles i, per això, argumentava que sin ellas el molino quedaba inútil e inservible por no poder tomar las aguas necesarias para su marcha.   

En l’acte de la compareixença, celebrat l’11 de març d’aquell any, Joan Giner i Martí va contestar que la demanda que se le hace es injusta e improcedente, motivo por el cual se opone a la misma. Arribat el seu torn, l'arrendatari va declarar que insiste en su demanda y para probarla ofrece prueba testifical y documental. Per la seua banda, el jutge Noguera va admetre el conjunt de les proves proposades per l’actor, les quals es varen practicar segons la següent ordenació temporal:  

Declaració testifical de Francesc Reig i Garcés, major d’edat, fadrí, obrer i veí de Xaló
Dijo: Que, hace tres o cuatro años poco más o menos, el demandante le dijo al declarante que fuese a recomponer la azud o presa de aguas, en cuyo punto trabajó cinco días como Albañil, ganando un jornal diario de dos pesetas cincuenta céntimos, cuyo total de doce pesetas cincuenta céntimos le fue satisfecho por el demandante
Declaració testifical de Josep Pasqual i Samper, major d’edat, casat, picapedrer i veí de Xaló.  
Dijo: Que, hace de tres a cuatro años próximamente, Don Jaime Giner, tío del demandado, le encargó al demandante hiciera cierto trabajo de cantería con destino a la azud o presa de aguas del Molino de su propiedad y, verificado dicho trabajo por orden del mismo, importó noventa pesetas, que se las pagó el demandante Vicente Pérez Catalá.
Declaració testifical de Vicent Font i Monjo, major d’edat, fadrí, jornaler i veí de Xaló
Dijo: Que, hace ya algún tiempo por indicación del demandante Vicente Pérez Catalá, trabajó en la azud objeto de este juicio de peón, ganando por sus jornales quince pesetas, cuya cantidad le entregó dicho demandante Pérez.
Declaració testifical de Mateu Reus i Font, major d’edat, casat, jornaler i veí d’Alcanalí.
Dijo: Que únicamente puede determinar que, por orden del Presbítero Don Jaime Giner, entregó cierta partida de cal, la cual le pagó el demandante Vicente Pérez, ignorando el declarante a qué clase de obras se empleo dicha cal, así como igualmente a cuánto ascendía el valor de la misma debido al tiempo transcurrido.

Després d’haver declarat l’últim testimoni, el demandant li fa saber al jutge que no podia presentar més proves en aquest acte i li demana un plazo de tiempo prudencial para verificarlo. Immediatament, l’acta explica que el Señor Juez, accediendo a lo solicitado, suspendió este juicio para continuarlo el día trece de los corrientes a las once de la mañana, dándose las partes por citadas (…)

En la continuació d’aquest judici i a instància del demandant, va comparéixer a declarar Miquel Maurí i Mengual, major d’edat, casat, fuster i veí de la vila de Xaló, i el contingut de les seues manifestacions fou aquest:

       Dijo: Que el demandante Vicente Pérez Catalá se avino con él para que le hiciera algunos remiendos o reparos de trabajos de carpintería en el Molino en cuestión; los cuales, verificados que fueron éstos por el declarante, importaron la cantidad de ciento ochenta pesetas, digo, reales o sean cuarenta y cinco pestas, cuya suma le pagó el demandante.

Però el demandant també li va demanar al jutge que prenguera declaració al mateix demandat i a un llaurador de Xaló dit Pere Noguera i Molina, major d’edat i casat. L’autoritat judicial va accedir-hi. Joan Giner fou interpel·lat, i se li va preguntar si era o no l'hereu del seu oncle, el rector Giner. Sota jurament, el nebot va contestar que, efectivamente, es heredero del indicado su difunto tío, Don Jaime Giner Vilaplana.

Segurament, la declaració del Pere Noguera i Molina no va arribar a produir-se o, si realment va tenir lloc, no es va transcriure. En canvi, en l’acta sí que es va fer constar l’acord a què varen arribar les dues parts del litigi:

En este estado las partes conferenciaron y, después de una larga y detenida discusión, se avinieron el demandado Juan Bautista Giner Martí en entregar al demandante Vicente Pérez Catalá cincuenta pesetas y obligándose ambas partes en no reclamarse uno a otro ninguna cantidad referente al asunto objeto de este juicio.

     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada