EL CARRER DE LES HORTES O DELS MALLORQUINS AL SEGLE XVII

La via que unia el Ràfol de Xaló amb les seues hortes seguia el traçat dels actuals carrers de Sant Rafael i el tros més estret del de les Parres. A principis del segle XVII, era un camí que en la part més pròxima a la població ja estava edificat de cases i, per tant, també se l’anomenava carrer. És un fenomen de desenvolupament urbanístic peculiar d’aquesta època; un altre cas semblant és del carrer de Sant Joaquim, que té el seu origen en l’antic camí que comunicava el lloc amb el Pou de les Figueretes. Aquesta qüestió ja va ser tractada per Josep Mas i Jaume Noguera en la seua obra La terra i la gent del Xaló repoblat (2007), on en la pàgina 69 apareix la següent reflexió:

Un carrer i un camí són vies que amb certa freqüència es sobreposen, però cal tenir molt present que pertanyen a trames distintes: el primer a la urbana i el segon a la interurbana, i aquesta realitat dual tindrà el seu reflex en la nomenclatura viària.

      

Aquest camí o carrer de les Hortes va adquirir després de l’expulsió dels moriscos una nova denominació: la de “carrer dels Mallorquins”. I, ben mirat, resulta força curiosa l’existència d’un vial anomenat així a un lloc com Xaló on, cap a mitjans del segle XVII, les ¾ parts de la seua població procedien d’aquesta illa; però, aquest fet té una explicació que es pot deduir de l’estudi de dos documents de l’època: d’una banda, la Carta Pobla de 1611 i, de l’altra, el Capbreu de 1635. En la primera data, els repobladors mallorquins encara no eren una majoria, ja que representaven només un 31% del total d’habitants de Xaló[1]. Aquesta proporció va anar augmentant en dècades posteriors fins a convertir-se en hegemònica amb un percentatge situat al voltant del 70% de la població xalonera.

Per la informació que proporciona l’esmentat capbreu, se sap que molts dels primers colons procedents de l’illa es van instal·lar a viure a cases situades a la vora del camí de les Hortes, i la concentració de mallorquins en la mateixa via va acabar influint de manera decisiva en la denominació del carrer. Però, per tal de conéixer més a fons la identitat i les circumstàncies familiars d’aquells nouvinguts, també s’ha fet necessària la consulta dels llibres de l’Arxiu Parroquial de Xaló i, per mitjà de l’aiguabarreig d’unes i d’altres dades, ha estat possible elaborar el següent quadre que resulta força il·lustratiu sobre aquesta matèria:

MALLORQUINS QUE VIVIEN AL CAMÍ DE LES HORTES
Martí Pastor[2]	Era natural de la vila de Santa Margalida i fou signatari de la Carta Pobla de 1611. Es va establir a Xaló amb la seua família: Margalida Monjo, la seua muller, i els seus fills Martí, Joan, Isabet, Caterina i Antonina.
Sebastià Mestre, major[3]	Com l’anterior era oriünd de la vila de Santa Margalida i, també, va signar la Carta Pobla. Es va instal·lar a Xaló amb la seua primera dona, Joana Quecles i amb els fills d’aquesta anomenats Sebastià, Miquel, Joan, Jaume, Isabet i Francina.
Baltasar Serra	Aquest colon d’origen margalidà, també, va participar en la signatura de la Carta Pobla. L’any 1635 posseïa diverses cases a Xaló, entre les quals hi havia un solar de casa en lo carrer per hon se va a la horta.[4]
Caterina Font	La viuda de Sebastià Mestre, dit el major, vivia l’any 1635 a una casa d’aquest carrer, la qual li havia estat transmesa per herència del seu marit.[5]
Joan Pastor	Aquest margalidà, fill de Martí Pastor, era propietari d’una casa al carrer de les Hortes, llegada per son pare en testament i en contemplació de matrimoni l’any 1622.[6]
Rafel Ferrà	També margalidà, fill de Pere Ferrà i Isabet Capdebou. Tot i que residia a Llíber, posseïa una casa a Xaló al camí que portava al Pla de les Hortes.[7]
Joan Serra	Aquest colon, natural de la vila de Santa Margalida i fill de Pere Serra i Rafela Ciurana, la casa que tenia al carrer de les Hortes li la va deixar al seu fill Joan, de qui la va heretar la seua viuda, Caterina Ginart, també margalidana.[8]

A través de les dades que s’han fet constar en aquest quadre, es pot arribar a la conclusió final que al referit carrer[9] se l’haguera pogut anomenar perfectament “dels Margalidans” per la important presència de repobladors d’aquest origen que hi vivien en aquella llunyana època, la de la refundació de Xaló i Llíber després de l’expulsió dels moriscos. 

Autor: Josep Mas i Martí 

---

[1] Aquesta dada, la recullen Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo en el seu llibre Per poblar lo regne de Valèntia… (2002), pàgina 46.

[2] Un censal constituït a favor de la parròquia de Xaló el 14 de juny de 1627 per na Margarida Monjo, en aquell moment la seua viuda, i carregat sobre una casa propietat d’en Martí Pastor, situada al camí de les Hortes, ha permés la identificació del carrer on residia aquest margalidà, on tenia almenys dues cases (Arxiu Parroquial de Xaló, signatura E 5·1, full 188). 

[3] En el Capreu de 1635 s’esmenta que Sebastià Mestre tenia una casa al carrer de les Hortes, la qual fou donada per la seua segona dona, la margalidana Caterina Font, al seu gendre, Antoni Font, natural de la mateixa vila, en contemplació de matrimoni (Arxiu de la Diputació Provincial de València, signatura e 2·4, llibre 44).

[4] Aquesta informació prové també del Capbreu de 1635.

[5] Ídem.

[6] Ídem.

[7] Ídem.

[8] Ídem.

[9] De tota manera, cal advertir que en un principi la denominació de “carrer dels Mallorquins” era emprada únicament pels repobladors d’origen valencià (Pere Rúvio i Sebastià Berenguer), tot i que aquesta designació posteriorment es deguera generalitzar.