diumenge, 8 de desembre del 2013

TESTAMENT DE PERE FERRÀ DE MARTÍ, VEÍ DE XALÓ


Die primo Augusti 1673.

En nom de Nostre Senyor Déu &c. sàpien tots com yo, Pere Ferrà de Martí[1], llaurador, del present lloch de Xaló habitador, estant mal, nafrat, en lo llit en perill de la vida, fas y ordene mon últim y darrer testament, última y darrera voluntat mia en e per la forma següent:

Primerament, revoque y he per revocats, casats y anullats qualsevol testament o testaments, codicil o codicils qualsevols últimes voluntats per mi fets e fetes fins a la present jornada, jatsia[2] en aquells y (h)aja paraules de(r)rogatòries de les quals al present no só recordant y vull (h)aver así per expressades.

Ítem, vull que tots mos deutes sien pagats, torts e injúries restituïdes (a) aquells y aquelles ques mostraran yo héser tengut y obligat ab actes públichs, albarans, testimonis dignes de fe y altres llegítimes proves, for  de ànima y bona conciència.

Ítem, ellegeix sepultura al meu cos éser feta en lo vas de la Iglésia de dit lloch, volent ser soterrat ab lo hàbit del pare Sant Fransés de Assís y que lo dia del meu enterrol se me diguen tres mises cantades: la una del Santíssim Sacrament, laltra de Nostra Señora del Roser y laltra de cos present.

Ítem, prench de mos béns per ànima mia y de tots los fels difunts y per obs de la mia sepultura trenta lliures m(oneda) de V(a)l(ènci)a, de les quals vull se pague lo meu enterro, sepultura y demés gastos funeraris de aquella y la caritat del hàbit y de lo que sobrarà, fetes y cumplides totes les desús dites coses, vull se diguen mises de rèquiem resades a disposició de mos marmesors.

Ítem, enomene en marmesors y del present meu últim y darrer testament executors a Rafel Ferrà[3], mon germà, y a Pere Ferrà, mon cosí, donantlos ple y bastant poder &c.

Ítem, done, dexe y llegue a Catalina Ferrà[4], ma germana, deu lliures m(oneda) de Val(ènci)a, les quals vull li sien dades de mos béns per mos hereus quant aquella es casarà o pendrà altres estat (h)onest y que fasa de aquelles a ses planes voluntats com de cosa pròpia.

En tots los altres béns y drets meus, mobles e inmobles, sitis, sehents y semovents, deutes, drets y acsions meus e mies e a mi pertañents e pertàñer podents y devents, lluny o prop, ara o en lo esdevenidor, per qualsevol títol, causa, via, manera y rahó, hereus meus propis, universals y encara generals a mi, fas e instituiexch per dret de institució a Rafel, Martí[5], Jaume[6] y Antoni Ferrà[7], germans meus, per iguals parts, a fer de dits béns y herència mia a ses planes y llíberes voluntats com de cosa pròpia.

Aquest és mon últim y darrer testament, última y darrera voluntat mia, lo qual y la qual vull que valga y valer puga &c. Actum Xaló &c.

Testes: Bernat Carrió y Juan Serra de Gabriel y Juan Batiste, llauradors, de dit lloch de Xaló habitadors.

(Testament extret del llibre L'horitzó de la memòria)






[1] Els seus progenitors eren Martí Ferrà i Capdebou i Caterina Puig i Roig.
[2] Es tracta d’una conjunció que significa “encara que” o “no obstant això”.
[3] Rafel-Joan Ferrà i Puig va venir al món a Xaló l’any 1642 i va morir-hi el 4 de maig de 1713. Va contraure matrimoni amb Isabel-Joana Pont i Mesquida el 14 de febrer de 1672.
[4] Caterina-Anna Ferrà i Puig va nàixer a Xaló el 26 de desembre de 1658 i va traspassar en aquesta mateixa població el 15 de gener de 1740. Es va casar amb Martí Font i Vicens l’any de gràcia de 1687.  
[5] La data del naixement de Martí Ferrà i Puig fou la del 8 de març de 1650 i la del seu decés es correspon amb el dia 22 de novembre de 1740. Al lloc de Xaló es van produir tant l’un com l’altre i, també, el seu casament amb la Margalida Pastor i Monserrat, celebrat l’11 d’octubre de 1688.   
[6] Jaume-Jeroni Ferrà i Puig va nàixer a Xaló el 6 de gener de 1656, on va morir el 25 d’abril de 1699, l’any en què es va inaugurar l’ermita de Sant Doménec.  
[7] Antoni era el germà menut de la família Ferrà-Puig. El seu infantament va tenir lloc el 10 de febrer de 1662 a Xaló, i ací va morir el 16 de novembre de 1738. Es va casar amb la Caterina Castells Vidal l’1 de març de 1688. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada