El dia 4 de maig de 1269 la princesa na Berenguera
Alfonso de Molina, amistançada del rei Jaume I, rep en donació del monarca els
castells de Tàrbena i Xaló:
Per nos et nostros successores, damus et concedimus pure,
libere et simpliciter, titulo perfectae e irrevocabilis donationis inter vivos,
vobis, karissimae et dilectae nostrae dompnae Berengueriae Alfonsi et vestris
(…) castra et villas de Tarbana et de Exalone, cum alcheriis et terminis suis
et cum alcheriis quas alcaydus Mahometus, et Bocoronus nepos eius, ac alii
sarraceni qui cum eis recesserunt a regno Valentiae modo quando dictus alcaydus
terram suam nobis reddidit, habebant in valle Exalonis, scilicet: Atrayello,
Benjuagi, Alquellelin, Muscayra, Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allibayt, Cotar, Duran, Benixaloni,
Arahal, Albayren, Allanz, Albignen,
Axaut, Algar et Sancta Ylla, cum terminis et alqueriis suis.[1]
Com es pot comprovar en
l’anterior relació d’alqueries no figura Benibrai ni Murta pel fet –ja comentat
abans– de pertànyer a Abu Jafar. Però aquesta no serà la darrera vegada que
Benibrai i Murta les trobarem integrades en unitats administratives de les
quals no formaran part els altres poblats veïns.[2]
Quant a algunes de les alqueries
esmentades en el document examinat supra,
convindria dir que Cotar és el topònim amb què es designava en aquella època la
partida de Cuta, hui dividida administrativament entre els municipis de Xaló i
Llíber (o Allibayt, segons que indica el text). I, finalment, l’agrupació dels
poblats d’Arahal i Benixaloní podria ser l’origen del Ràfol de Xaló, nom amb
què es va conéixer l’actual Xaló entre els segles XIV i XVI. De tota manera, es
tracta d’una hipòtesi que encara no ha rebut una confirmació definitiva, i
l’única cosa que es pot afirmar amb seguretat a hores d’ara és que Benixaloní i
Arahal eren al segle XIII dos nuclis de població diferenciats dins de la Vall de Xaló, però que
geogràficament devien estar molt pròxims per la disposició en què se’ls
menciona en la relació que apareix en l’escriptura de donació[3] feta
a favor de la princesa Berenguera.
[1] Arxiu de la Corona d’Aragó, Registre
15, folis 105 v. i 106 r. Traducció: “Per nós i els nostres successors, donem i
concedim pura, lliure i simplement, a títol de perfecta i irrevocable donació
entre vius, a vós, la nostra molt estimada i predilecta senyora, na Berenguera
Alfonso, i als vostres (…) els castells i les viles de Tàrbena i Xaló amb les
seues alqueries i termes, les quals l’alcaid Mahomet i el seu nebot Bocoronus i
els altres sarraïns que amb ells van marxar del regne de València, de manera
que quan el dit alcaid ens va donar la seua terra aquells tenien a la Vall de
Xaló açò: Atrayello, Benjuagi,
Alquellelin, Muscayra, Rahal Alinhegui, Rahal
Abencurbulin, Allibayt, Cotar, Duran,
Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz, Albignen, Axaut, Algar et Sancta Ylla,
amb els termes i alqueries seues.”
[2] Per exemple, al segle XV
Benibrai-Murta constitueixen una aljama diferent de la del Ràfol de Xaló.
[3] En aquesta escriptura de donació
podem distingir cinc clàusules. La primera d’elles està referida al caràcter
vitalici de la cessió. En la segona i tercera, es planteja el supòsit que na
Berenguera morira amb descendència i les solucions són diferents segons que es
tracte d’un mascle o una femella. Si de la unió de na Berenguera amb en Jaume
naixia un fill,, les possessions descrites passarien a ell; en canvi, en el cas
que fóra una filla, aquesta no tendria el dret d’heretar el senyoriu, que
retornaria a l’infant Pere o els seus successors però amb l’obligació de dotar
la seua germanastra amb 20.000 morabatins. En l’estipulació quarta, també es
preveu la reversió a la Corona si el fill de la parella mor sense haver deixat
descendència masculina. En la clàusula cinquena s’estableix el mateix efecte
per a la manca de fills o filles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada