MEMÒRIA DELS DIFUNTS DE L'ANY 1636

ISABEL VIDAL I NOGUERA.- Va nàixer a la vila mallorquina de Llucmajor, probablement a la primeria del segle XVII. Era la filla de Miquel Vidal[1] i Caterina Noguera[2]. Estava casada amb Mateu Monjo. Era la germana de Jaume Vidal, el marit de Caterina Noguera i Puig[3]. Va morir el 6 de febrer de 1636. Fou soterrada endret de l’altar de Nostra Senyora del Roser de l’església de Xaló. En absència de notari, va testar davant el rector Vicent Vargues. Aquest va lliurar l’escrit que contenia les seues darreres voluntats al notari Miquel Martí i Ferrer, i la recepció es va produir tempore habile, és a dir, dins del termini prefixat per la llei. Va deixar quinze lliures per la seua ànima amb què es van pagar el dret de sepultura i cinc misses cantades distribuïdes de la següent manera: el dia del seu soterrar se li’n van dir dos, de les quals la primera la va celebrar mossén Vargues i la segona, fra Alberola[4] del convent de Benissa;  finalment, les restants les va oficiar el regent de la parròquia en les tres jornades següents. Una vegada pagades aquestes despeses, va resultar que quedava un romanent de la quantitat inicial i els marmessors[5] van decidir destinar-lo a la celebració de  misses resades a l’església de Xaló.

JOAN-VICENT, albat.- Tenia quatre dies quan va morir. Era fill d’Antoni Font[6] i Joana Penya[7]. Fou soterrat el 4 d’abril de 1636 al fossar de Xaló. Va celebrar les exèquies fúnebres mossén Vargues.

GUILLEM-JOSEP, albat.- En el moment del seu traspàs havia fet els quinze anys de vida. Els seus pares eren el Bertomeu Campamar i l’Antonina Monjo. El lloc del seu soterrament fou el fossar de Xaló en la data del 10 d’abril de 1636. Mossén Vargues es va encarregar de celebrar la cerimònia religiosa.

MIQUEL-VICENT, albat.- Tenia un any i mig quan es va produir la seua defunció. Era fill de Gabriel Montaner i Antònia Monjo. Fou soterrat en l’interior del temple parroquial. El seu pare es va obligar a pagar cinquanta sous a l’església, i els va abonar segons una anotació feta pel mateix rector Vargues.

MIQUEL MARTÍ I FERRER.- Era germà per part de pare de qui fou batle de Xaló, Pere Martí i Gavilà (mort el 1623) i, per tant, oncle de Pere Martí i Ballestri, que havia succeït al seu pare en l’exercici d’aquest càrrec. La seua professió era la de notari, i el seu fill –Miquel Martí i Miralles– també ho serà. Fou soterrat a l’església de Xaló, just enfront de la pila baptismal. Va atorgar testament nuncupatiu davant mossén Vargues el 17 d’abril d’aquell any, i el rector el va entregar en presència del justícia de Xaló al notari Vicent Perles. El lliurament, segons que afirma l’esmentat prevere, es va produir tempore habile.  De les vint lliures que va deixar per atendre les despeses funeràries, cinc van ser destinades a pagar el dret d’obrir sepultura i a dir-li dues misses cantades el dia del seu soterrar.[8] El romanent es va aplicar a la celebració de misses resades.

PERE XIMENO, albat.- Tenia dos anys el dia en què va morir. Era fill del matrimoni composat per Joan Ximeno i Caterina Vicens. Fou soterrat al fossar de Xaló el 30 de juny de 1636, segons la informació que mossén Vargues va deixar anotada en la memòria dels difunts que havien mort l’any de referència.

BATISTE GAVILÀ I MOJA.- Va nàixer a Dénia el 31 de gener de 1610. Era el fill de Joan Gavilà i Vicenta Moja i, per tant, germà de Vicent Gavilà[9]. S’havia casat en primeres noces amb Vicenta Martí[10] i en segones amb Justina Blai[11] d’Oliva. Per expressa voluntat del difunt, les cinquanta lliures que va deixar per a despeses funeràries devien ser distribuïdes pels seus marmessors[12] de la següent manera: deu per a fundar un aniversari, cinc per la ingressió, el soterrar i la compra de l’hàbit de Sant Francesc i la resta per a misses resades.   

BÀRBARA OLIVER I MONJO.- Tot i que el rector Vargues no va fer constar en el Llibre de Difunts cap dada sobre la filiació d’aquesta donzella, sí que hi esmentava que va fer testament rebut pel notari Riutort, en què expressava la seua voluntat de deixar deu lliures per al seu soterrar. Podria tractar-se de Bàrbera, la filla de Rafel Oliver[13] i Joana Monjo. Mossén Jaume Vives de Dénia li va dir una missa de cos present a l’església de Xaló, on va ser inhumada el 28 d’agost de 1636.

MARIANNA-ISABET-VICENTA, albat.- Era filla de Martí Ferrà i Margalida Tecles. Fou soterrada al fossar de Xaló el 6 de setembre de 1636. Aquesta xiqueta havia estat batejada per mossén Vargues el 23 d’agost de 1636 a l’església de Xaló. Els seus padrins van ser Joan Ferrà i Marianna Mestre, donzella.  

JOAN FORNELS.- La identitat d’aquest francés, la coneixem a través d’una anotació practicada el 6 de setembre de 1636 en el Llibre de Difunts de la parròquia de Xaló, on mossén Vicent Vargues indica la seua condició de fadrí i, a més, que havia deixat de paraula la capa, el capot i els saragüells que portava. De la venda d’aquestes tres peces de roba, es va treure la quantitat total de tres sous i dos diners que van ser destinats a pagar el soterrar. La capa, se la va quedar Joan Feliu per vint-i-huit rals; el capot, Pere el coixo per dotze rals i, finalment, els saragüells van passar a ser propietat de na Penya després d’haver abonat l’import de quatre rals. El rector li va dir una missa de cos present i unes quantes de resades[14].

MARGALIDA TECLES.- Era la filla de Miquel Tecles i la muller de Martí Ferrà[15]. Fou soterrada a l’església de Xaló un dia després de la seua filla Marianna-Isabet-Vicenta, a qui ens hem referit anteriorment. Aquesta circumstància ens fa pensar que Margalida va morir de resultes del part. El rector Vargues li va dir tres misses cantades a l’església de Xaló: la primera del Santíssim Sacrament, la segona de Nostra Senyora del Roser i la tercera de cos present. Va fer testament autoritzat pel notari Vicent Perles el 4 de setembre d’aquell any. Les vint lliures que va deixar van servir per a pagar el soterrar, el dret de sepultura –que en va costar cinc–, les misses cantades i totes les resades que, amb la quantitat que sobrava, es van poder celebrar.          

JOAN PUIGCERVER.- Fou soterrat a l’església de Llíber el 8 de desembre de 1636. El rector Vargues no va recollir cap altra dada sobre la identitat d’aquest veí de Llíber, que havia atorgat testament davant el notari Vicent Perles en una data que desconeixem. Amb les vint lliures que va deixar, els seus marmessors[16] havien de pagar les despeses fúnebres i, una vegada satisfetes aquestes, devien destinar el romanent a la celebració de misses resades a l’església de Xaló, no a la de Llíber.  

MARGALIDA-FRANCESCA PUIG, albada.- Quan va traspassar, tenia sis mesos de vida. Era la filla de Jaume Puig[17] i Francesca Noguera. Fou soterrada al fossar de Xaló el 12 d’octubre de 1636.        

MARGALIDA TECLES I CAPDEBOU.- Era filla de Sebastià Tecles i Margalida Capdebou. Es va casar tres vegades: la primera fou a Xaló amb Jaume Mestre l’any 1622; la segona a Tàrbena amb Cristòfol Molina i la tercera a Dénia amb mestre Joan Jaume –el teixidor de lli– el 1627, de qui era vídua en el moment del seu traspàs. Va ser soterrada el dia 24 d’octubre de 1636 a l’església de Xaló. Mateu Albanell exercia aleshores el càrrec de justícia. Va atorgar testament davant el notari Vicent Perles el 22 d’octubre d’aquell mateix any. Per les anotacions del rector Vargues, sabem que tots els objectes personals que li havien pertangut en vida van ser venuts a la plaça de Xaló en presència de les autoritats municipals; segons les dades de què disposem, es tractava d’un lot composat de roba, un matalaf, una màrfega, un mantell, un llençol i altra roba vella, que va generar la quantitat de desset lliures. A més, estava pendent el cobrament de trenta-vuit lliures que corresponien al preu d’una casa que s’havia de vendre i en la qual habitava Domingo Robres, barber de Xaló. La difunta va tenir, finalment, un soterrar digne i fins i tot la institució d’una missa perpètua la diada de Sta. Margalida, que es devia celebrar a l’església de Xaló.

---

[1] Miquel Vidal havia nascut a Llucmajor devora l’any 1575. Va morir a Xaló el 24 de juliol de 1638.

[2] Caterina Noguera, nascuda a Llucmajor vers el 1570, es va casar amb Miquel Vidal. Aquest matrimoni va tenir dos fills: Jaume i Isabel. 

[3] Filla de Joan Noguera i Margalida Puig de Llíber.

[4] Fra Alberola es trobava aleshores a Xaló perquè el dia 6 de febrer havia començat a predicar la quaresma, i els marmessors de la difunta li havien demanat que diguera una de les misses cantades.    

[5] Isabel havia escollit com a marmessors a Jaume Vidal, el seu germà, i Mateu Monjo, el seu marit. 

[6] Antoni era fill de Joan Font, dit el mallorquí, i Margalida Monjo. Els seus germans eren Martí, Joan, Margalida i Mateu Font i Monjo.

[7] Joana era filla de Francesc Penya

[8] Però els seus marmessors –el seu fill Miquel i el seu nebot Pere– van voler que, en comptes de les dues misses cantades que el difunt volia, se li’n diguera una més acompanyada d’una lletania.

[9] Vicent Gavilà, natural de Dénia, es va casar amb Anna, donzella originària de l’Alcúdia, filla d’Antoni Torrella i Esperança Solesa. La cerimònia va tenir lloc el 18 de novembre de 1627 a l’església de Xaló. Aquesta parella va engendrar una filla dita Vicenta, que va nàixer l’any 1628 i va morir tres anys després. El traspàs de Vicent es va produir a Xaló el 21 d’abril de 1629, i la seua vídua es va tornar a casar el 1631 amb Vicente Méndez.

[10] Vicenta era filla de Pere Martí i Gavilà, batle de Xaló, i Bonaventura Ballestri i Pedrós. Va nàixer a Dénia el 5 de novembre de 1609. El seu enllaç matrimonial es va celebrar a Xaló el 25 de juny de 1631, i van actuar de padrins de noces Esteve Ivars i Eugènia Salvador i d’Estarca. Com a testimonis, van assistir-hi Joan-Antoni Torres –notari de Benissa– i Miquel-Joan Estarca de Dénia. La missa no la va dir el rector Granulles, sinó el frare Joan Ivars.

[11] Els pares de Justina –nata a Oliva el 1610– eren el llaurador Pere Blai i la seua esposa Elisabet Vives. El matrimoni d’aquesta donzella amb Batiste Gavilà es va celebrar el 15 de novembre de 1634 a Xaló. 

[12] Com a marmessors, el difunt havia nomenat Vicenta Moja, sa mare, i Pere Martí i Ballestri, el germà de la seua primera dona.

[13] Fill dels llucmajorers Pere Oliver, que va ser signatari de la Carta Pobla de 1611 en representació del lloc de Llíber, i Marianna Tomàs.

[14] En la seua anotació, mossén Vargues no especifica la quantitat exacta de misses que se li van resar, però l’escàs patrimoni que posseïa ens fa intuir que no seria un nombre massa elevat.    

[15] El 20 d’octubre de 1638, el vidu Martí Ferrà va contraure matrimoni amb un fadrina dita Caterina, que era filla dels xaloners Rafel Puig i Antònia Roig. La missa de noces va ser celebrada per mossén Vargues i van assistir-hi com a testimonis tres veïns de Xaló: el cirurgià Domingo Robres (o Robles), Genís Ferrer i Baltasar Serra. El segon d’ells exercia aleshores el càrrec de justícia.  

[16] Joan Puigcerver havia nomenat marmessors a Joan Pujol, veí de la Vall de Laguar, i Joan Ribes del lloc de Pedreguer.

[17] Jaume era fill de Rafel Puig i Antònia Roig. Va nàixer a Llucmajor el 1608. Es va casar tres vegades: la primera amb la Francesca, filla de Joan Noguera i Margalida Puig, el 15 de març de 1632; la segona amb Margalida, filla de Joan Pont i Martina Pastor, el 17 d’agost de 1638 i, finalment, la darrera amb Margalida, filla de Pere Femenia i Margalida Serra, el 22 d’abril de 1659. Els tres casaments es van celebrar a l’església de Xaló.