LA PARTIDA DE MURTA EN EL CAPBREU DE 1635

Aquesta partida era un antic lloc, que en unió amb el de Benibrai, formaven al segle XV una aljama pròpia, distinta de la del Ràfol de Xaló. En aquella època, Murta tenia una mesquita –que no es va reconvertir en ermita cristiana-  i un nucli de cases, de les quals encara en quedaven restes al segle XVII. L’any 1635 tenim constància documental de l’existència d’uns fonaments de cases derrocades, que es trobaven a la vora del camí de Masserof. Aquestes restes de construcció devien correspondre’s amb l’antiga alqueria de Murta.

Des del punt de vista geogràfic, Murta representa una zona de transició entre les partides de Benibrai, de suau pendent, i la de Masserof, més abrupta i elevada. A Murta, trobem pla i muntanya en obert contrast: del Pla dels Barrancs fins a les escales del peu de la Serra del Ferrer.

Les declaracions dels capbrevants de 1635 ens permeten distingir tres sectors clarament diferenciats dins de la partida. El primer, situat en la confluència dels barrancs de Murta i Masserof, és el més pròxim a la veïna partida de Benibrai i on creiem que devia estar ubicada l’antiga alqueria de Murta. Un segon sector comprendria les terres situades entre el camí de Masserof i la riba dreta del barranc de Murta, i en aquest paratge  es trobaria el pou que esmenten la Joana Joan, viuda de Joan Castelló, i Martí Ferrà en les seues declaracions. La tercera zona s’estendria des del barranc de Murta fins a la part alta de la muntanya del Ferrer. En les dues primeres contrades, segons les dades que donen els mateixos propietaris, l’any 1635 predominen les oliveres, els ametlers, els garrofers i alguna figuera; pel contrari, en la tercera, que és la part més accidentada orogràficament, s’observa una major presència de la terra campa.