Guillem, l’avi de Joanot, fou el veritable artífex de
l’ascens social del seu llinatge en temps del rei Martí l’Humà. En aquesta
època, Guillem va acumular una considerable fortuna gràcies a l’exercici de
càrrecs que solien estar relacionats amb la recaptació de tributs. En la dita
comesa Guillem va destacar de manera especial fins a l’extrem que, segons Jesús
Villalmanzo i Jaume J. Chiner, va ocupar el càrrec superior de tresorer en
algunes ocasions.[1] Pel que fa a Francesc, el
pare de Joanot, acompanyava i ajudava el seu progenitor en les funcions fiscals
que aquest realitzava.[2] El
1412 fou un any decisiu en la promoció social de Francesc en ser elegit jurat
de la ciutat de València. Però, el final del regnat de Martí I (1410) va tenir
efectes negatius per als Martorell. Es tracta d’una qüestió que Jaume J. Chiner
Gimeno ha examinat en profunditat. Aquest autor considera que, després de la
mort del referit monarca, es va produir una minva en el poder econòmic dels
Martorell que va venir seguida d’una pèrdua d’influència en la cort. Els nous
càrrecs que aleshores els atorgaven ja no tenien la importància dels que havien
exercit anteriorment. A diferència del seu pare, Francesc ja no es trobava en
disposició d’aconseguir per als seus fills bon nomenaments, és a dir, que foren
alhora prestigiosos i ben remunerats.[3]
Quant a les possessions territorials de què gaudien els Martorell, tenim
notícia que a la primeria del segle XV eren titulars dels dominis de Faura i
Almorig i, així mateix, sabem que el preu de la venda d’aquests llocs el van destinar
a l’obtenció de la plena possessió del castell i la vila de Murla, que va ser
discutida per Francesc Vilanova, el seu anterior propietari. Pel que fa al
castell –que era un feu reial– Martí I va aprovar la seua venda el 2 d’octubre
de 1406, i quant a la vila l’Audiència Reial es va pronunciar a favor dels Martorell en una sentència dictada
el 27 de maig de 1407. No obstant això, i des d’un punt de vista econòmic podem
afirmar que la compra de Murla fou poc profitosa per a la família de Joanot.
Així ho entén Jesús Villalmanzo, que s’expressa amb les següents paraules:
La adquisición de Murla supuso una verdadera desgracia para
los Martorell y fue la causa, quizá la principal, de su ruina. En la
consecución y mantenimiento de este señorío invirtieron gran parte o todos sus
ahorros anteriores. Además, coincidió con el final del reinado de Martín I,
cuando ellos perdieron sus más lucrativos puestos oficiales. La situación de
los Martorell, a partir de 1409, empeoró progresivamente. El mantenimiento de
la familia cada vez más numerosa[4] de Francesc acabó por
ponerlos en graves apuros.[5]
El 1413, Murla fou objecte de permuta amb Pere de Castellví per la Vall
de Xaló, que com ja veurem conservaran fins a la dècada dels anys 40 del segle
XV.
Com a conclusió d’aquest apartat, resulta necessari assenyalar que, si
bé els orígens d’aquestes dues famílies foren molt semblants, la seua evolució
posterior serà distinta en cadascuna d’elles. Mentre Ausiàs March conservarà
intacte el seu senyoriu de Beniarjó, els Martorell acabaran perdent totes les
seues possessions a la Vall de Xaló que passaran a mans dels Íxer, una nissaga
de sang reial[6].
[1] Jesús Villalmanzo & Jaime J.
Chiner, La pluma y la espada. Estudio
documental sobre Joanot Martorell y su familia (1337-1483), Ajuntament de
València, 1992, pàgina 28.
[2] Un exemple del que acabem d’esmentar
seria el de la participació conjunta de Guillem i Francesc Martorell en la
recaptació de l’impost destinat a satisfer les despeses de la celebració del
matrimoni entre el rei Martí i Margarida de Prades.
[3] Jaume J. Chiner Gimeno, El viure novel·lesc. Biografia de Joanot
Martorell, Editorial Marfil, 1993, pàgina 20.
[4] Francesc Martorell i Damiata Abelló,
la seua esposa, van tenir 9 fills: Galceran, Lluís, Guillem, Joanot, Jaume,
Jofré, Aldonça, Isabel i Damiata.
[5] Jesús Villalmanzo, Joanot Martorell. Bibliografía ilustrada y
diplomatario, Ajuntament de València, 2005, pàgina 72.
[6] El fundador del referit llinatge fou
Pere Ferrandis d’Íxer, que era fill del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis,
la seua amistançada. Però, a més de la Casa d’Aragó, els Íxer descendien de la
de Navarra, perquè Pere Ferrandis es va casar amb Marquesa Gil de Rada, filla
natural del rei Teobald I de Navarra i Marquesa López.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada