L'AGRICULTURA A MITJANS DEL SEGLE XIX

L’agricultura era la principal font de riquesa de Xaló, i dins d’aquesta havia adquirit una importància capital una activitat que venia practicant-se almenys des de l’època mudèjar: la producció pansera. Abans del segle XIX l’elaboració de la pansa complementava el principal cultiu, que era el cerealístic: blat, ordi i avena. Però en aquesta centúria la pansa passa a convertir-se en el motor de l’economia local. Així ho confirma una acta municipal del dia 22 de febrer de 1863, on la Corporació justificava la importància dels camins que comunicaven Xaló amb Dénia i Xàbia, perquè aleshores es feien servir para la importación de cereales para el consumo y, viceversa, para la exportación a aquéllos de la cosecha de las pasas, como principal de este país. De tota manera, la referida acta no és l’única que acredita aquest extrem, ja que la redactada el dia 23 de març de 1853 diu literalment que:

       (…) siendo escasísima la cosecha de trigo en este término, lo es por consiguiente la Siembra por estar el terreno plantado de viña su mayor parte (…)       

Josep Costa i Mas en el capítol dedicat al Marquesat de Dénia del Tom I de la Historia de la Provincia de Alicante (1985) aporta les següents xifres referides a l’exportació de la pansa entre 1804 i 1840:

A principios del siglo XIX la Inglaterra de la primera revolución industrial se convierte en el gran cliente de nuestras pasas. Se comienza a ensayar una producción a partir del moscatel, uva más rica en azúcares que proliferará con rapidez; así, mientras en 1804 se exportaron 21.000 q. de pasa de planta y 8.000 q. de moscatel, en 1840 salieron 28.000 y 176.000 q., respectivamente. (Las cantidades se expresan en quintales de 50 kilos [q.], unidad manejada tradicionalmente en la comarca por su semejanza al hundredweight inglés).

Se sol considerar que el 1818 fou l’any de l’inici de l’expansió econòmica de la pansa per haver-s’hi produït la primera pujada significativa del preu d’aquest producte. Si es pensa que l’agricultura comercial es guia per una regla d’or segons la qual només s’ha de cultivar allò que acabe resultant rendible, no es fa d’estranyar la massiva plantació de ceps que va començar per tota la comarca, a l’envistes de proveir de raïm de moscatell a la que ja es perfilava com la primera indústria dels marinencs. S’encetava així el que més tard s’anomenaria el segle de la pansa.